Diferència entre les revisions de "Campanar d'Alcalà de Chivert"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Alcalá Chivert Campanario.JPG|thumb|250px|Campanar d'Alcalà de Chivert]] | ||
| + | |||
El '''Campanar d'Alcalà de Chivert''' és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|iglésia de Sant Joan Batiste]] en la població valenciana i castellonenca d'[[Alcalà de Chivert]]. És del [[sigle XVIII]], construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]]. | El '''Campanar d'Alcalà de Chivert''' és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|iglésia de Sant Joan Batiste]] en la població valenciana i castellonenca d'[[Alcalà de Chivert]]. És del [[sigle XVIII]], construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El 29 de maig de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. | + | El [[29 de maig]] de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el [[15 d'agost]] de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el [[14 de juny]] de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| + | [[File:Alcalá de Xivert.Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.jpg|thumb|250px|Vista aérea del campanar]] | ||
| − | El Campanar és un edifici de planta octogonal | + | El Campanar és un edifici de planta octogonal anex a l'Iglésia, rematat per una image de [[Sant Joan Batiste]]. En més de 60 metros d'alçada, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana i l'image més característica d'Alcalà de Chivert. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres. |
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
| Llínea 16: | Llínea 19: | ||
* [[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] | * [[Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] | ||
| − | * [[Alcalà de Chivert]] | + | * [[Alcalà de Chivert]] |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24 | * Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24 | ||
| Llínea 27: | Llínea 30: | ||
* González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414 | * González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414 | ||
* Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario» | * Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario» | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert}} | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 11:02 8 oct 2024
El Campanar d'Alcalà de Chivert és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'iglésia de Sant Joan Batiste en la població valenciana i castellonenca d'Alcalà de Chivert. És del sigle XVIII, construït entre els anys 1784 i 1803 que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
El 29 de maig de 1783, en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de 1784, quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de l'any 1803, quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera.
Descripció[editar | editar còdic]
El Campanar és un edifici de planta octogonal anex a l'Iglésia, rematat per una image de Sant Joan Batiste. En més de 60 metros d'alçada, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana i l'image més característica d'Alcalà de Chivert. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres.
Curiositats[editar | editar còdic]
L'image del Sant que corona el Campanar fon colocada per un equilibriste en el seu emplaçament actual.
Voré també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24
- Simó Cantos, J.M.; Chiner Vives, J.J. (1984). Aportaciones críticas sobre la historia, tipología y estilo de la iglesia de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cucala Puig, José Maria (1966). «La iglesia parroquial San Juan Bautista»
- Giner Sospedra, Vicente (1972). «La torre campanario de Alcalá de Xivert». Penyagolosa (núm. 9)
- González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414
- Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campanar d'Alcalà de Chivert.