Diferència entre les revisions de "Pacte del Pollastre"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Se conéix com a '''Pacte del Pollastre''' (en [[castellà]], ''Pacto del Pollo''), al pacte alcançat entre les formacions polítiques del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) i [[Unió Valenciana]] (UV) despuix de les eleccions a [[Corts Valencianes]] de l'any [[1995]]. | Se conéix com a '''Pacte del Pollastre''' (en [[castellà]], ''Pacto del Pollo''), al pacte alcançat entre les formacions polítiques del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) i [[Unió Valenciana]] (UV) despuix de les eleccions a [[Corts Valencianes]] de l'any [[1995]]. | ||
| − | El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fòra de la [[Generalitat Valenciana | + | El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fòra de la [[Generalitat Valenciana]] al [[PSPV]] i va obrir un nou cicle polític. El PSPV havia estat en el govern de la Generalitat Valenciana des de l'any [[1982]]. |
L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a [[Eduardo Zaplana]] del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: [[Vicent González Lizondo]], [[Héctor Villalba]], [[José María Chiquillo]], [[Fernando Giner]] o [[Maria Àngels Ramón-Llin]] (estos tres últims recalaren en les files del Partit Popular). | L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a [[Eduardo Zaplana]] del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: [[Vicent González Lizondo]], [[Héctor Villalba]], [[José María Chiquillo]], [[Fernando Giner]] o [[Maria Àngels Ramón-Llin]] (estos tres últims recalaren en les files del Partit Popular). | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes. | En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort... | ||
| + | [...] | ||
| + | Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:01 18 set 2024
Se conéix com a Pacte del Pollastre (en castellà, Pacto del Pollo), al pacte alcançat entre les formacions polítiques del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i Unió Valenciana (UV) despuix de les eleccions a Corts Valencianes de l'any 1995.
El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fòra de la Generalitat Valenciana al PSPV i va obrir un nou cicle polític. El PSPV havia estat en el govern de la Generalitat Valenciana des de l'any 1982.
L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: Vicent González Lizondo, Héctor Villalba, José María Chiquillo, Fernando Giner o Maria Àngels Ramón-Llin (estos tres últims recalaren en les files del Partit Popular).
El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Federico Félix, que és dedicava al negoci dels pollastres.
El contingut d'eixe pacte fon: el PPCV governaria la Generalitat i accedia a totes les conselleries excepte la d'Agricultura i Mig Ambient, que passà a les mans de Maria Àngels Ramón-Llin de UV. En l' any 1997, Unió Valenciana va conseguir dos conselleries: Agricultura i Peixca, per a Ramón-Llin i Mig Ambient, per a José Manuel Castellà. Ademés, Vicent González Lizondo fon investit President de les Corts Valencianes.
El poble valencià, en general, i el valencianisme, en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les Normes d'El Puig, o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del pancatalanisme valencià, pero no fon aixina.
En l'any 1999, poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
Cites[editar | editar còdic]
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!