Diferència entre les revisions de "Castellà churro"
m (Castellà Churro s'ha renomenat com Castellà churro) |
(Text reemplaça - ' a el' a ' al') |
||
(No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del | + | [[Image:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]] |
+ | |||
+ | El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica. | ||
+ | |||
+ | Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat. | ||
+ | |||
+ | == Orige històric == | ||
+ | |||
+ | |||
− | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
− | La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants. | + | *La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants. |
− | La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés. | + | *La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés. |
− | L'us de la "o oberta". | + | *L'us de la "o oberta". |
− | La | + | *La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti". |
− | + | *La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico"). | |
− | La | + | *L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones. |
− | + | *En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | |||
+ | * [[Idioma castellà]] | ||
+ | * [[Dialectes del castellà en Espanya]] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Llengües]] | ||
+ | [[Categoria:Llingüística]] | ||
+ | [[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya]] | ||
+ | [[Categoria:Llengües de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]] |
+ | [[Categoria:Cultura de la província de Valéncia]] | ||
+ | [[categoria:Cultura de la província de Castelló]] |
Última revisió del 23:44 29 nov 2021
El castellà churro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca de Els Serrans; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de La Foya de Bunyol, El Racó d'Ademús, El Canal de Navarrés, L'Alt Palància i L'Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
Orige històric[editar | editar còdic]
Característiques[editar | editar còdic]
- La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.
- La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.
- L'us de la "o oberta".
- La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".
- La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
- L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.
- En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del Passat Perfecte Perifràstic valencià.