Diferència entre les revisions de "Menta"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
L'[[oli]] essencial de la menta rep el nom de mentol. S'ampra com aromatisant i com a oli medicinal. | L'[[oli]] essencial de la menta rep el nom de mentol. S'ampra com aromatisant i com a oli medicinal. | ||
Les mentes més cultivades són l'híbrit Mentha piperita (menta pebrera) i les espècies Mentha suaveolens i Mentha pulegium (Poliol). | Les mentes més cultivades són l'híbrit Mentha piperita (menta pebrera) i les espècies Mentha suaveolens i Mentha pulegium (Poliol). | ||
== Referències == | |||
* Bunsawat, Jiranan; Elliott, Natalina E.; Hertweck, Kate L.; Sproles, Elizabeth; Alice, Lawrence A. (2004). «Phylogenetics of Mentha (Lamiaceae): Evidence from Chloroplast DNA Sequences». Systematic Botany 29 (4): 959-64. JSTOR 25064024. doi:10.1600/0363644042450973 | |||
* Harley, Raymond M.; Atkins, Sandy; Budantsev, Andrey L.; Cantino, Philip D. et al. (2004). «Labiatae». En Springer-Verlag; Joachim W. Kadereit, eds. The Families and Genera of Vascular Plants VII. Berlin; Heidelberg, Germany. pp. 167-275. ISBN 978-3-540-40593-1 | |||
== Bibliografia == | |||
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | |||
* «Mentha spicata, spearmint». RHS Gardening. Royal Horticultural Society | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat| | {{Commonscat|Mentha spicata}} | ||
{{Wikispecies| | {{Wikispecies|Mentha spicata}} | ||
{{DGLV|Menta}} | {{DGLV|Menta}} | ||
Última revisió del 10:32 10 maig 2023
.jpg)
La menta (Mentha) és un gènero de plantes en flor dins de la família lamiàcia. És un gènero de distribució cosmopolita.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Al contrari que la majoria de les lamiàcies els agraden els terrenys humits.
Característiques
[editar | editar còdic]Són espècies herbàcees perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterràneus que fan que a sovint es comporten com espècies que invadixen tot l'espai.
Les fulles són de disposició oposta i són simples i de forma oblonga a llanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls en colors variats. El frut és una càpsula en fins a quatre llavors.
Usos
[editar | editar còdic]L'oli essencial de la menta rep el nom de mentol. S'ampra com aromatisant i com a oli medicinal. Les mentes més cultivades són l'híbrit Mentha piperita (menta pebrera) i les espècies Mentha suaveolens i Mentha pulegium (Poliol).
Referències
[editar | editar còdic]- Bunsawat, Jiranan; Elliott, Natalina E.; Hertweck, Kate L.; Sproles, Elizabeth; Alice, Lawrence A. (2004). «Phylogenetics of Mentha (Lamiaceae): Evidence from Chloroplast DNA Sequences». Systematic Botany 29 (4): 959-64. JSTOR 25064024. doi:10.1600/0363644042450973
- Harley, Raymond M.; Atkins, Sandy; Budantsev, Andrey L.; Cantino, Philip D. et al. (2004). «Labiatae». En Springer-Verlag; Joachim W. Kadereit, eds. The Families and Genera of Vascular Plants VII. Berlin; Heidelberg, Germany. pp. 167-275. ISBN 978-3-540-40593-1
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- «Mentha spicata, spearmint». RHS Gardening. Royal Horticultural Society
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Menta.
Wikispecies té un artícul sobre Menta.
«Menta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).