Diferència entre les revisions de "Topazi"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''topazi''' (del [[llatí]] topazius) és una pedra preciosa composta de silicat d'[[alumini]] i [[fluor]]. És d'una gran resistència i el seu color més freqüent és el [[groc]]. S'utilisa en joyeria pero molt menys que atres pedres precioses com el [[brillant]], [[esmeralda]], [[rubí]], [[safir]]... | El '''topazi''' (del [[llatí]] topazius) és una pedra preciosa composta de silicat d'[[alumini]] i [[fluor]]. És d'una gran resistència i el seu color més freqüent és el [[groc]]. S'utilisa en joyeria pero molt menys que atres pedres precioses com el [[brillant]], [[esmeralda]], [[rubí]], [[safir]]... | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | |||
| + | El topazi en el seu estat natural és incolor, a sovint en un to [[gris]]. També es presenta com un color entre [[marró]] dorat i groc, #lo que fa que a voltes es confonga en el quars citrino, una pedra preciosa menys valiosa. | ||
| + | |||
| + | Una varietat d'impurees i tractaments pot fer que el topazi siga de color [[roig]] vi, gris pàlit, roig ataronjat, [[vert]] pàlit o [[Rosa (color)|rosa]] (poc freqüent), i d'opac a transparent. Les varietats rosa i roja provenen del [[crom]] que substituïx a l'[[alumini]] en la seua estructura cristalina. | ||
| + | |||
| + | El topazi imperial és groc, rosa (rar, si és natural) o rosa-taronja. Els topazis imperials brasilers solen tindre un to entre groc lluent i marró dorat intens, a voltes inclús violeta. Molts topazis marrons o pàlits es tracten per a fer-los de color groc lluent, dorat, rosa o violeta. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | * [https://naturalhistory.si.edu/explore/collections/geogallery Mineral Gallery: Topaz en: geogallery.si.edu. Smithsonian National Museum of Natural History] | ||
| + | * Simmons, Robert (2005). The book of stones : who they are & what they teach (El libro de las piedras: quiénes son y qué enseñan). East Montpelier, VT: Heaven and Earth Pub. p. 403. ISBN 978-0962191039 | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20090513005018/http://www.nhm.org/research/minsci/impgem.htm «Topacio imperial». nhm.org. Natural History Museum of Los Angeles County] | ||
| + | * [https://www.mineralienatlas.de/lexikon/index.php/Mineralienportrait/Topas/Riesenkristalle Topacio en Mineralien Atlas] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * A Lapidary or History of Gemstones, Universidad de Cambridge, 1652 | ||
| + | * Hurrell, Karen; Johnson, Mary L. (15 de diciembre de 2016). Gemstones: A Complete Color Reference for Precious and Semiprecious Stones of the World. Book Sales. ISBN 978-0-7858-3498-4 | ||
| + | * Lanny Ream (1979) The Thomas Range, Wah Wah Mountains, and vicinity, western Utah. The Mineralogical Record 10:261-278 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 15:54 2 jul 2024
El topazi (del llatí topazius) és una pedra preciosa composta de silicat d'alumini i fluor. És d'una gran resistència i el seu color més freqüent és el groc. S'utilisa en joyeria pero molt menys que atres pedres precioses com el brillant, esmeralda, rubí, safir...
Característiques[editar | editar còdic]
El topazi en el seu estat natural és incolor, a sovint en un to gris. També es presenta com un color entre marró dorat i groc, #lo que fa que a voltes es confonga en el quars citrino, una pedra preciosa menys valiosa.
Una varietat d'impurees i tractaments pot fer que el topazi siga de color roig vi, gris pàlit, roig ataronjat, vert pàlit o rosa (poc freqüent), i d'opac a transparent. Les varietats rosa i roja provenen del crom que substituïx a l'alumini en la seua estructura cristalina.
El topazi imperial és groc, rosa (rar, si és natural) o rosa-taronja. Els topazis imperials brasilers solen tindre un to entre groc lluent i marró dorat intens, a voltes inclús violeta. Molts topazis marrons o pàlits es tracten per a fer-los de color groc lluent, dorat, rosa o violeta.
Referències[editar | editar còdic]
- Mineral Gallery: Topaz en: geogallery.si.edu. Smithsonian National Museum of Natural History
- Simmons, Robert (2005). The book of stones : who they are & what they teach (El libro de las piedras: quiénes son y qué enseñan). East Montpelier, VT: Heaven and Earth Pub. p. 403. ISBN 978-0962191039
- «Topacio imperial». nhm.org. Natural History Museum of Los Angeles County
- Topacio en Mineralien Atlas
Bibliografia[editar | editar còdic]
- A Lapidary or History of Gemstones, Universidad de Cambridge, 1652
- Hurrell, Karen; Johnson, Mary L. (15 de diciembre de 2016). Gemstones: A Complete Color Reference for Precious and Semiprecious Stones of the World. Book Sales. ISBN 978-0-7858-3498-4
- Lanny Ream (1979) The Thomas Range, Wah Wah Mountains, and vicinity, western Utah. The Mineralogical Record 10:261-278
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Topazi.