Diferència entre les revisions de "De regionalisme i valentinicultura"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
 
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
 +
 +
{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Faustí Barberà]]}}
 +
 +
{{Cita|En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Fausti Barberà]]}}
 +
 +
{{Cita|L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.|''De regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}}
 +
 +
{{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
 +
 +
{{Cita|Qui a la Senyera estima a Valencia estima.|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
 +
 +
{{Cita|Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
  
 
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
  
−
* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp.; I.S.B.N. 84-89737-42-8; Depòsit legal V-4411-2002.
+
* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 10:21 6 oct 2024

Portada de la primera edició, 1910.

De regionalisme i valentinicultura és el nom d'un discurs pronunciat el 7 de decembre de 1902 per Faustí Barberà en l'associació valencianista Lo Rat Penat. Este text, que fon publicat en 1910 en una edició comentada pel propi autor, és considerat com el treball que dona naiximent al valencianisme polític.[1][2][3]

En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del poble valencià, l'autogovern per al Regne de Valéncia, i l'ensenyança i un major us social de la llengua valenciana, al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la Restauració borbònica.[1]

En el text De Regionalisme i Valentinicultura s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà

Cites[editar | editar còdic]

Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà
L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Qui a la Senyera estima a Valencia estima.
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: L'Oronella [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 Regionalisme i Valentinicultura, articul d'Ignasi Bellido publicat en Levante-EMV el 7 de desembre de 2002
  2. ↑ [1], pp. 2-9.
  3. ↑ (2001) , Éditions du Temps, pp. 121-122. ISBN 978-2-84274-182-2.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=De_regionalisme_i_valentinicultura&oldid=356293»