Diferència entre les revisions de "Jesús García Pitarch"

Última revisió del 10:49 23 abr 2023

Jesús García Pitarch
Nom	Jesus Vicent Garcia Pitarch
Malnom	Suso
Nacionalitat	[[Image:Plantilla:Bandera/Spain\|border\|20px\|Spain]]
Club actual	Retirat
Club del debut	CD Mestalla

Jesus Vicent Garcia Pitarch, deportivament conegut com Garcia Pitarch és un exfútbolista espanyol. Jugava com davanter, i el diari El País li defini com un "extrem esquerrer, rapit i faener".^[1] Actualment és el director general del Real Saragossa de la Segona Divisió d'Espanya.

Trayectoria[editar | editar còdic]

Com jugador[editar | editar còdic]

Suso Garcia Pitarch se formà en les categories inferiors del Valéncia CF, en el que aplegà a disputar dos temporades en Primera Divisió. El seu debut en la màxima categoria fon el 8 de giner de 1984, davant el Sporting de Gijón. Rapidament se guanyà un posat en l'onze titular, apareixent en 37 trobaments ligueros en any i mig.

L'estiu de 1985 se desvinculà del club valencià per a fichar pel RCD Espanyol. Titular en la seua primera temporada, el següent se quedà inedit per culpa d'una hepatitis.^[1]

La temporada 1987/88 Paquito, el tècnic que li havia fet debutar com professional en el Valéncia CF, li donà l'oportunitat de tornar a jugar en la UE Figueres, de Segona Divisió. En els null disputà tres campanyes. La temporada 1990/91 tingué un breu pero fulgurant pas per l'Oriola Deportiva, que eixa temporada debutava en la categoria de plata. En 22 gols, Garcia Pitarch lideró a un quadro que se quedà a les portes de disputar la promoció d'ascens a Primera, un èxit sense precedents per al modest conjunt alacanti.

El seu rendiment li obri de nou les portes de la Primera Divisió, defenent la camiseta del CD Logroñés de 1991 a 1993. En la dreta final de la seua carrera jugà en Segona en el CP Mérida i el Vilarreal CF, i se retirà en el Real Murcia, en Segona B, la temporada 1996/97.

Despuix de la seua retirada[editar | editar còdic]

Llicenciat en dret en 1987, despuix de la seua retirada obri un despaig d'advocats en el seu poble natal,^[2] al temps que eixercia com comentariste deportiu en Canal 9.^[1]

Fon director de l'Escola del Valéncia CF, i en 2002 reemplaçà a Xavier Subirats com director deportiu de l'entitat valencianiste. Durant la seua gestió, sanejà l'economia del club en la seua política de fichajes i se conseguiren varis exits deportius (una Lliga i una Copa de l'UEFA), encara que tingue reiterats enfrontaments en l'entrenador, Rafa Benítez, qui se mostrà especialment despagat en l'austeritat econòmica en la confección de les plantilles.^[2]^[3] Estos desencuentros i la seua falta de sintonia en el conseller delegat, Manuel Llorente, li portaren a presentar la dimissio en dos ocasions,^[1] estant al bort de la destitucio en decembre de 2003.^[4] Pese a tot, se mantingué en el carrec fins 2004, any en que, com Benítez, terminà abandonant el club.

En maig de l'any 2006 fon contractat com director deportiu pel Atletic de Madrit, en lloc de Toni Muñoz, i deixà el seu càrrec en juny de 2011. Quan aplegà al càrrec ho feu a un club que fea 6 anys que no participava en competició europea i que fea 10 anys que no guanyava ningun títul i 45 anys que fora europeu. Despuix de 5 temporades al carrec de la direccio, l'equip participà 2 anys en Champions League i 3 anys en UEFA i consegui com títuls, una Copa de l'UEFA i una Supercopa d'Europa, títuls que no tenia el club fins el moment. Pitarch fon durament criticat per les seues fichajes i pels seus numerosos i infructuosos viages a Brasil, no obstant realisà fichajes de la talla de Didac Forlán, que consegui una bota d'or en el club rojiblanco, Josep Antoni Reins, Simao Saborosa, Filipe Lluïs, Eduart Salvio i Godín, actualment en la plantilla, ademés d'alguns encerts a l'hora de fichar a jugadors lliures de contracte tals com Paulo Assunsao, Preses Ujfalusi o Adria.

President[editar | editar còdic]

El 6 de juliol de 2012 el Hèrcules Club de Fútbol de la segona divisió busca a algu per a profesionalizar al club i tornar-ho a la primera divisió i els propietaris alacantins confien en Suso per a realisar eixa llabor nomenant-li president de l'entitat. Gran part de l'aficio blanquiazul se mostrà en contra del nomenament de Pitarch per la seua condició de valencià (el Valéncia es un dels rivals historics del club) i per la seua poca vinculació en l'identitat fins el dia del seu nomenament, fet que ha provocat que les ires de l'afició se centren en la seua contra.

Selecció nacional[editar | editar còdic]

Fon internacional en cinc ocasions en la selecció sub-21 d'Espanya. També disputà en l'amateur la fase de classificació per als Jocs Olimpics de Els Angels 1984.^[5]

Clubs[editar | editar còdic]

Club	País	Any
CD Mestalla	Espanya	1982-1983
CF Gandia	Espanya	1983-1984
Valéncia CF	Espanya	1983-1985
RCD Espanyol	Espanya	1985-1987
UE Figueres	Espanya	1987-1990
Oriola Deportiva	Espanya	1990-1991
CD Logroñés	Espanya	1992-1993
CP Mérida	Espanya	1993-1994
Vilarreal CF	Espanya	1994-1996
Real Murcia	Espanya	1996-1997

Referències[editar | editar còdic]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ros, Cayetano (15/09/2003). «"Soc la diana enganyada"». El Païs.
↑ ^2,0 ^2,1 Ros, Cayetano (29/05/2006). «Máximo rendiment en el minim diners». El Païs.
↑ Ros, Cayetano (02/09/2003). «Benítez monta en colera». El Païs.
↑ Ros, Cayetano (04/12/2003). «El Valencia destituix a Garcia Pitarch». El Païs.
↑ Félix Martialay. , Pascual Sanz. ISBN 84-935390-2-3.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

BDFútbol - Ficha de Jesus Garcia Pitarch
Entrevista en Marca (10/02/2010)
El Mon Deportiu - 24 hores en la vida de Garcia Pitarch (08/09/1985)

[pais1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ros, Cayetano (15/09/2003). «"Soc la diana enganyada"». El Païs.

[pais-2] 2,0 ^2,1 Ros, Cayetano (29/05/2006). «Máximo rendiment en el minim diners». El Païs.

[3] Ros, Cayetano (02/09/2003). «Benítez monta en colera». El Païs.

[4] Ros, Cayetano (04/12/2003). «El Valencia destituix a Garcia Pitarch». El Païs.

[5] Félix Martialay. , Pascual Sanz. ISBN 84-935390-2-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 == President ==
-El [[6 de juliol]] de [[2012]] el [[Hèrcules Club de Fútbol]] de la segona divisió busca a algu per a profesionalizar al club i tornar-ho a la primera divisió i els propietaris alacantins confien en Suso per a realisar eixa llabor nomenant-li president de l'entitat. Gran part de l'aficio blanquiazul se mostrà en contra del nomenament de Pitarch {{Cita requerida|per la seua condició de valencià}} (el Valéncia es un dels rivals historics del club) i per la seua poca vinculació en l'identitat fins el dia del seu nomenament, fet que ha provocat que les ires de l'afició se centren en la seua contra.
+El [[6 de juliol]] de [[2012]] el [[Hèrcules Club de Fútbol]] de la segona divisió busca a algu per a profesionalizar al club i tornar-ho a la primera divisió i els propietaris alacantins confien en Suso per a realisar eixa llabor nomenant-li president de l'entitat. Gran part de l'aficio blanquiazul se mostrà en contra del nomenament de Pitarch per la seua condició de valencià (el Valéncia es un dels rivals historics del club) i per la seua poca vinculació en l'identitat fins el dia del seu nomenament, fet que ha provocat que les ires de l'afició se centren en la seua contra.
 == Selecció nacional ==