Diferència entre les revisions de "Heh"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
== Cult a Heh ==
 
== Cult a Heh ==
Heh va ser venerat en el Baix Egipte i en l'oasis de Dajla. En els oasis de l'Antic Egipte era considerat un geni del temps infinit.
+
Heh va ser venerat en el Baix Egipte i en l'oasis de Dajla. En els oasis de l'Antic Egipte era considerat un geni del temps infinit.
 
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Última revisió del 10:28 3 set 2024

Representació de Heh

Heh (Huh, Hah, Hauh, Huah, Hahuh) és el deu de l'espai infinit i l'eternitat en la mitologia egipcíaca. El seu nom originalment significava inundació, referint-se al caos aquàtic que els egipcíacs creïen que existia abans de la creació del món.​ Els egipcíacs varen imaginar este caos com a infinit, en contrast en el món finito creat, per lo que Heh *personificó este aspecte de les aigües primordials. La contrapart femenina de Heh era coneguda com Hauhet,​ que és simplement la forma femenina del seu nom.​

La seua forma masculina a sovint es representava com una granota, o un humà en cap de granota, i la seua forma femenina com una serp o un humà en cap de serp. El cap de granota simbolisava la fertilitat, la creació i la regeneració.​ L'atra representació comuna ho presenta acachat, sostenint una branca de palma en cada mà (o solament una),​ a voltes en un talle de palma en el cabell, ya que els talls de palma representaven una llarga vida per als egipcíacs, sent els anys representats per les muesques del tall. Les representacions d'esta forma també tenien un shen en la base de cada talle de palma, que representava l'infinit. Les representacions de Heh també es varen usar en els jeroglífics per a representar la cantitat d'un milló, que essencialment es va considerar equivalent a l'infinit en la matemàtica egipcíaca. Per lo tant, esta deitat també es coneix com el deu de millons d'anys.

Iconografia[editar | editar còdic]

Heh va ser representat com a home agenollat, o assentat sobre el símbol de l'or, també en cap de granota. Subjecta en les seues mans dos fulls de palmera que simbolisen els millons d'anys de vida desijables per als egipcíacs.​

El deu Heh està representat en un dels objectes descoberts per Howard Carter en la tomba de Tutankamón. Una de les més perfectes representacions del deu figura en el silló ceremonial del jove faraó. Heh, d'acort en la costum, està representat agenollat sobre el símbol de l'or, en una creu anj en el seu braç, i un full de palma en cada mà; estes palmes terminen en un disc solar que protegix el ureus i en el seu coll també penja una creu anj; sobre el cap de deu, el disc solar és protegit per un doble ureo.

Mitologia i sincretisme[editar | editar còdic]

Heh, a partir de l'Imperi Nou, és el resultat de la fusió de dos deus egipcíacs, un de l'Ogdóada d'Hermópolis (associació de huit entitats divines), que eixercita un paper essencial en la cosmologia d'*Hermópolis, i d'un atre deu, el del temps infinit, el de l'eternitat.

Cult a Heh[editar | editar còdic]

Heh va ser venerat en el Baix Egipte i en l'oasis de Dajla. En els oasis de l'Antic Egipte era considerat un geni del temps infinit. ​

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. 2002
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons