Diferència entre les revisions de "Astarté"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Rituals == | == Rituals == | ||
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues. | Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues. | ||
| + | |||
| + | == Astarté en Egipte == | ||
| + | Astarté va ser duta a [[Egipte]] durant la Dinastia XVIII, principalment de mans de mercaders fenicis que comerciaven en el port de Menfis. Se l'assimilaria en la deesa leonina [[Sekhmet]], filla del deu [[Ptah]], i en el sèquit victoriós d'Horus, aixina com [[Isis]] en temps posteriors. De la mateixa manera, provablement a causa de l'intercanvi cultural subjacent, [[Sekhmet]] i [[Bastet]] es varen tornar deeses populars en l'àrea semita. El temple d'Horus en Edfu conté vestigis del seu cult baix el regnat de Ptolomeo XVI. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 27: | Llínea 30: | ||
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | ||
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 | * Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Astarte (goddess)}} | {{Commonscat|Astarte (goddess)}} | ||
| Llínea 33: | Llínea 36: | ||
[[Categoria: Mitologia]] | [[Categoria: Mitologia]] | ||
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | [[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | ||
| − | [[Categoria:Mitologia acadia]] | + | [[Categoria: Mitologia acadia]] |
| − | [[Categoria:Mitologia sumèria]] | + | [[Categoria: Mitologia egípcia]] |
| + | [[Categoria: Mitologia sumèria]] | ||
| + | [[Categoria: Deeses egipcíaques]] | ||
Última revisió del 16:33 25 jun 2024
Astarté (en fenici 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] /ʾAshtarti/) és l'assimilació fenicia-cananea d'una deesa mesopotàmica que els sumeris coneixien com Inanna, els acadis, assiris i babilonis com Ishtar i els israelites com Astarot.
Representava el cult a la mare naturalea, a la vida i a la fertilitat, aixina com l'exaltació de l'amor i els plaers carnals. En el temps, es va tornar també en deesa de la guerra i va rebre cults sanguinaris i sexuals dels seus devots. El seu cult es va expandir en la seua faceta de Tanit, venerada especialment en la ciutat de Cartago.
Les deeses Astarté i Ishtar i equivalents, estan relacionades en el planeta Venus.
Iconografia[editar | editar còdic]
L'iconografia d'Astarté, virtualment idèntica a la de Tanit, es caracterisa per la nuea, símbol de sexualitat i fertilitat, i el lleó, emblema de guerra i ferocitat. Les representacions astartees més populars l'emplacen nueta, en ocasions alada i dotada de discs solars i llunars sobre el cap, i en lleons tirats als seus peus o directament baix estos. Ademés del lleó, se l'associava en animals com el colom, provablement en vinculació en la navegació astronòmica innovada pels fenicios, i l'abella, productora de la mel que simbolisava lo diví i l'immortalitat. També li l'identificava en plantes com la palmera i la flor de loto.
Rituals[editar | editar còdic]
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en vi i aigua, i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en alcohol a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'opi, extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues.
Astarté en Egipte[editar | editar còdic]
Astarté va ser duta a Egipte durant la Dinastia XVIII, principalment de mans de mercaders fenicis que comerciaven en el port de Menfis. Se l'assimilaria en la deesa leonina Sekhmet, filla del deu Ptah, i en el sèquit victoriós d'Horus, aixina com Isis en temps posteriors. De la mateixa manera, provablement a causa de l'intercanvi cultural subjacent, Sekhmet i Bastet es varen tornar deeses populars en l'àrea semita. El temple d'Horus en Edfu conté vestigis del seu cult baix el regnat de Ptolomeo XVI.
Referències[editar | editar còdic]
- Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998
- Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- G. Frame. Babilonia
- J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Astarté.