Diferència entre les revisions de "Nabu"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Representació de Nabu '''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el deu que guia l'escritura, adorat pel…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]] | [[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]] | ||
| − | '''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa | + | '''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa [[Zarpanitum]], i com el net d'[[Enki]]. L'esposa de Nabu va ser [[Tasmetu]]. |
A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk. | A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III. | En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III. | ||
| − | En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri. | + | En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978 | * F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978 | ||
Última revisió del 10:51 5 oct 2024
Nabu (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el deu que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de Marduk i de la seua esposa Zarpanitum, i com el net d'Enki. L'esposa de Nabu va ser Tasmetu.
A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa Nisaba de la mitologia caldea. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk.
El seu poder sobre l'existència humana és immens, perque Nabu és qui escriu el destí de cada persona, tal i com els Deus han decidit, en les tables dels registres sagrats. Per tant, té el poder d'aumentar o disminuir segons la seua voluntat la duració de la vida de les persones.
En el Museu Britànic es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III.
En l'astrologia tardana de Babilonia, Nabu estava conectat en el planeta Mercuri. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a Apolo com a Hermes, sent l'últim identificat pels romans en el seu propi Deu Mercuri.
Referències[editar | editar còdic]
- F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Micha F. Lindemans
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nabu.