Sarpanitu

Sarpanitu, Sarpanit, Ṣarpanītu, Sarpanitum, Zarpanit, Zarpanitum o Zerpanitum (en acadi, Ṣarpānītu​), en la mitologia babilònica és una deesa mare patrona de Babilònia i consorte del deu suprem patró de Babilònia, Marduk. Varen tindre dos fills, un dels quals va ser Nabu, deu de l'escritura i protector dels escrives.

Era adorada per la lluna creixent i representada a sovint com embarassada. També és coneguda com Erua (del acadio erû, que està embarassada), protectora de les dònes embarassades, la Radiant o Beltiya (femení de Bel, el Senyor, un atre nom de Marduk. A voltes li l'assimila en Gamsu, Ishtar i/o Beltis.

El seu matrimoni en Marduk se celebrava anualment en l'Any Nou en Babilònia. En l'important festa babilònica d'Akitu, durant el dècim dia, Marduk tornava a la ciutat de nit per a celebrar el seu matrimoni en la deesa Sarpanitu, a on la terra i el cel s'unixen, i com els deus es varen unir, aixina va ser esta unió disposta en la terra. D'esta manera, el rei personificava este matrimoni sagrat, jugant el paper de casar-se en la més alta sacerdotisa de l'Esagila, a on permaneixerien assentats en el tro davant la població i recitarien poemes específics per a l'ocasió.

Sarpanitu també és protagoniste d'un ritual menys conegut que està present en un text denominat Lírica de l'amor, en el que s'enfronta a les infidelitats de Marduk, que perseguix en els carrers de la seua ciutat a una atra important deesa local, Ishtar de Babilònia, buscant els seus favors, pero que a la seua volta, és seguit per la seua celosa esposa.​

En un document real, el rei Agum II es declarava estranger en Babilònia, pero va ser nomenat pels deus del país, lo que li va donar llegitimitat, i es va atribuir la restitució de les estàtues de Marduk i Sarpanitu, la parella divina tutelar de Babilònia, furtada pels hitites, segons pareix al final de l'I dinastia.

Referències

• Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
• F. Joannès, "Marduk", en Id. (dir.), Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, París, 2001, p. 495 y s., "Mariage sacré", en Ibid., p. 509
• Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
• Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

• Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
• George A. Barton, Archaeology and The Bible
• Klima, Josef (1983). Sociedad y Cultura en la Antigua Mesopotamia. Madrid: Ediciones Akal. p. 169 y 175. ISBN 84-7339-517-4.