Diferència entre les revisions de "Apsú"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; e…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]] | [[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]] | ||
| − | '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema | + | '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú. |
També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]]. | També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí. | El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia] | * [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia] | ||
| − | * | + | * Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 |
| − | + | * G. Frame. Babilonia | |
| − | + | * J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004 | |
| + | |||
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Dalley, Stephanie | + | * Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia |
| − | * Hooke, S. H. | + | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion |
| − | * Jeremy Black | + | * Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 15:08 8 ago 2024
Apsú (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enûma Elish al principi primordial masculí de l'aigua dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les mitologies sumèria i acadia i sobre la que sura la terra. Els llacs, manantiales, rius, pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.
També existia Tiamat, el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la mar i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, Lahmu i Lahamu, que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, Anshar i Kishar de la que eixiria el deu del cel, Anu i d'ell, el seu fill Enki.
Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsú i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsú en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa Ninhursag, la seua mare Nammu, el seu visir Isimud i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
Referències[editar | editar còdic]
- Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- G. Frame. Babilonia
- J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apsú.