Diferència entre les revisions de "Tzitzimimeh"
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl') |
(Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]] | [[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]] | ||
| − | Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser | + | Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya. |
Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens. | Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | ||
* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama | * Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama | ||
| − | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología | + | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural |
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | * Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | ||
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6. | * Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6. | ||
Última revisió del 16:56 28 ago 2023
Les tzitzimimeh (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la mitologia asteca. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.
Se'ls considera també estreles femenines que intentar impedir que el Sol naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els eclipses. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.
En la mitologia nahua de la Huasteca, les tzitzimimeh habiten una de les capes del Mictlan, el Tzitzimitlah, a on es troben les entitats que causen esglais. Tenantzitzímitl, mare de lacatecólotl i Ehécatl, va ser nomenada la cap de les tzitzimimeh per estes mateixes criatures. En morir va ser enterrada en el Cipactlah, i es diu que del cadàver de Tenantzitzímitl varen sorgir les plantes venenoses i els animals que fan mal.
D'elles es creïa que vindrien per a viure despuix del fi del món, aixina com que penjaven de nit sobre les creus de camins esperant a algun humà. La més important és Itzpapálotl. Una atra d'elles va ser la yaya de Mayáhuel que va participar en el mit de la creació del Maguey.
Referències[editar | editar còdic]
- Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
- Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tzitzimimeh.