Diferència entre les revisions de "Morgana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Morgana '''Morgana''', alternativament coneguda com: '''Morgan li Fay, Morgane, Morganna i Morgaine''', e…») |
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es diu que Morgana és mija germana d'Arturo, en ser filla de Lady [[Igraine]] i el seu primer espós, [[Gorlois]], duc de Cornualles (mentres ell és fill d'Igraine i [[Uther Pendragón]]). Té a lo manco dos germanes majors, [[Elaine]] i [[Morgause]], esta última és la mare de [[Gawain]], Sir Gaheris, Gareth, Agravain, en el rei Lot i normalment el traïdor Mordred, en Arturo. En La mort d'Arturo de Sir Thomas Malory i en atres llocs està casada infelisment en el rei Urien Rheged de Gorre i Ywain és el seu fill. | Es diu que Morgana és mija germana d'Arturo, en ser filla de Lady [[Igraine]] i el seu primer espós, [[Gorlois]], duc de Cornualles (mentres ell és fill d'Igraine i [[Uther Pendragón]]). Té a lo manco dos germanes majors, [[Elaine]] i [[Morgause]], esta última és la mare de [[Gawain]], Sir Gaheris, Gareth, Agravain, en el rei Lot i normalment el traïdor Mordred, en Arturo. En La mort d'Arturo de Sir Thomas Malory i en atres llocs està casada infelisment en el rei Urien Rheged de Gorre i Ywain és el seu fill. | ||
| − | En el cicle artúric | + | En el cicle artúric migeval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa [[Modron]], que es va casar en el rei Urien i va ser mare de [[Owain]] (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del [[sigle XII]], es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen [[Ávalon]]. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant. |
== Referències == | == Referències == | ||
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | * Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | ||
| − | |||
| − | |||
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3 | * Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3 | ||
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd. | * Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd. | ||
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176 | * Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176 | ||
| − | |||
| − | |||
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22 | * García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22 | ||
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597 | * Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597 | ||
| − | |||
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368 | * Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368 | ||
| Llínea 26: | Llínea 21: | ||
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987 | * D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987 | ||
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998 | * Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998 | ||
| − | |||
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171 | * Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171 | ||
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0 | * Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0 | ||
| − | |||
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825 | * Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825 | ||
Última revisió del 22:24 28 ago 2023
Morgana, alternativament coneguda com: Morgan li Fay, Morgane, Morganna i Morgaine, entre atres noms, és una poderosa hechicera en la llegenda artúrica. Les primeres obres que conten en Morgana no elaboren el seu personage més allà del seu paper com a fada o maga. Es va fer molt més prominent en les posteriors obres de prosa cíclica com el Lanzarote-Grial i el cicle Post-Vulgata, en els que es convertix en una antagonista del Rei Arturo i la reina Ginebra.
Es diu que Morgana és mija germana d'Arturo, en ser filla de Lady Igraine i el seu primer espós, Gorlois, duc de Cornualles (mentres ell és fill d'Igraine i Uther Pendragón). Té a lo manco dos germanes majors, Elaine i Morgause, esta última és la mare de Gawain, Sir Gaheris, Gareth, Agravain, en el rei Lot i normalment el traïdor Mordred, en Arturo. En La mort d'Arturo de Sir Thomas Malory i en atres llocs està casada infelisment en el rei Urien Rheged de Gorre i Ywain és el seu fill.
En el cicle artúric migeval, la fada Morgana és un personage femení, a voltes presentat com antagonista del Rei Arturo i enemiga de Ginebra. En els relats galesos més antics Morgana té un antecedent clar en la deesa Modron, que es va casar en el rei Urien i va ser mare de Owain (igual que la Morgana Li Fay de la Morte d´Arthur). En la Vita Merlini (Vida de Merlín) del sigle XII, es diu que Morgana (Morgen) és la major de les nou germanes que governen Ávalon. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com sanadora i canviant.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
- Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Morgana.