Diferència entre les revisions de "Coso"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza (Lleó, Espanya) dedicada al deu Coso]] Baixe el nom de '''Coso'''…»)
 
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:AE1967,232.JPG|thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]
 
[[File:AE1967,232.JPG|thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]
  
Baixe el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un deu del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma|romans]] varen assimilar a [[Mart]]​ i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall|cavalls]].​
+
Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma|romans]] varen assimilar a [[Mart]]​ i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall|cavalls]].​
  
Este Ares-Coso​ és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Cos0.
+
Este Ares-Coso​ és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 18:11 30 maig 2024

Inscripció votiva romana procedent d'Arlanza (Lleó, Espanya) dedicada al deu Coso

Baix el nom de Coso i atres variants del mateix radical es documenta un deu del noroest de la península ibèrica que els romans varen assimilar a Mart​ i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i cavalls.​

Este Ares-Coso​ és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Prósper, B. M. (2002): Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica, Ediciones Universidad de Salamanca, p. 250
  • Estrabón, III, 3, 7
  • García Quintela, M. V. (1999): Mitología y mitos de la Hispania Prerromana III, Ediciones Akal, Madrid, p. 291
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons