Diferència entre les revisions de "Richard Wagner"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] - † [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el llibret. | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] - † [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el llibret. | ||
| − | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | + | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels ''[[leitmotiv]]s'', temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. |
| − | Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del | + | Va transformar el pensament musical a través de l'idea de ''[[Gesamtkunstwerk]]'' ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelunc]]''. Wagner construí el seu propi teatre d'[[òpera]] per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:44 20 oct 2024
Wilhelm Richard Wagner (Leipzig, Regne de Sajònia, Confederació del Rin, 22 de maig de 1813 - † Venècia, Regne d'Itàlia, 13 de febrer de 1883) fon un compositor, director d'orquesta, poeta i teòric musical alemà. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la escenografia i el llibret.
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu textura contrapuntista, riquea cromàtica, harmonia i orquestació, i un elaborat us dels leitmotivs, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el color orquestal) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la música docta europea.
Va transformar el pensament musical a través de l'idea de Gesamtkunstwerk ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts L'anell del Nibelunc. Wagner construí el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Richard Wagner.