Diferència entre les revisions de "Ciutat del Cap"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Text reemplaça - 'Johannesburgo' a 'Johannesburc')
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ciutat del Cap''' ({{lang-af|Kaapstad}} {{AFI2|ˈkɑː*pstɑt}}; {{lang-en|Cape Town}} {{AFI-en|keɪp tʰaʊn|pron}}; {{lang-xh|iKapa}}) és la segona ciutat més poblada de [[Suràfrica]], despuix de [[Johannesburgo]]. Forma part del [[Municipi metropolità (Suràfrica)|municipi metropolità]] de la [[Municipi Metropolità de la Ciutat del Cap|Ciutat del Cap]]. És la [[Capital (política)|capital]] de la [[Província Occidental de la Veta]], aixina com la capital llegislativa de Suràfrica, a on s'ubiquen tant el Parlament Nacional com moltes atres sèus governamentals. Ciutat de la Veta és famosa pel seu port, aixina com per la seua conjunció natural de flora, la [[Montanya de la Taula]] i Punta de la Veta. És també el destí turístic més popular d'Àfrica.<ref>{{cita web|url=http://www.expatcapetown.com/why-cape-town.html|títul=Why Cape Town is one of the Best Tourist and Expat Destinations}}
+
[[Archiu:Cape Town Montage.png|250px|miniaturadeimagen|Vistes de Ciutat del Cap]]
 +
'''Ciutat del Cap''' (en [[afrikaans]] ''Kaapstad''; en [[anglés]] ''Cape Town''; en [[xhosa]] ''iKapa'') és la segona ciutat més poblada de [[Suràfrica]], despuix de [[Johannesburc]]. Forma part del [[Municipi metropolità (Suràfrica)|municipi metropolità]] de la [[Municipi Metropolità de la Ciutat del Cap|Ciutat del Cap]]. És la [[Capital (política)|capital]] de la [[Província Occidental del Cap]], aixina com la capital llegislativa de Suràfrica, a on s'ubiquen tant el Parlament Nacional com moltes atres sèus governamentals. Ciutat del Cap és famosa pel seu port, aixina com per la seua conjunció natural de flora, la [[Montanya de la Taula]] i Punta del Cap. És també el destí turístic més popular d'Àfrica.<ref>{{cita web|url=http://www.expatcapetown.com/why-cape-town.html|título=Why Cape Town is one of the Best Tourist and Expat Destinations}}</ref>
  
Situada en la [[Baïa de la Taula]], es desenrollà originalment com a estació d'abastiment per als barcos de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals]], que viajaven a Àfrica Oriental, Índia i Àsia, més de doscents anys abans de l'obertura del Canal de Suez en 1869.
+
Situada en la [[Baïa de la Taula]], es desenrollà originalment com a estació d'abastiment per als barcos de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals]], que viajaven a [[Àfrica Oriental]], [[Índia]] i [[Àsia]], més de doscents anys abans de l'obertura del [[Canal de Suez]] en l'any [[1869]].
L'arribada del navegant neerlandés [[Jan van *Riebeeck]] el [[6 d'abril]] de [[1652]] va significar l'establiment del primer assentament europeu en el [[Àfrica subsahariana]]. Ràpidament va superar el seu propòsit original com el primer lloc d'alvançada en el [[Castell de Bona Esperança]], convertint-se en el centre econòmic i cultural de la [[Colónia de la Veta]]. Fins a la [[febra de l'or de *Witwatersrand]] i el desenroll de [[*Johannesburgo]] i [[*Durban]], Ciutat de la Veta era la ciutat més gran de Suràfrica.
 
  
Des de 2007 la ciutat té una població estimada de 3,5 millons d'habitants.<*ref *name="S.*Afr. *CS 2007">{{cita @web |*url=@http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |editorial=*Statistics *South *Africa |títul=*Community *Survey, 2007: *Basic *Results *Municipalities |format=PDF |*fechaacceso=23 de març de 2008 |*urlarchivo=https://@web.archive.*org/@web/20130825124835/@http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |*fechaarchivo=25 d'agost de 2013 }} La seua superfície de 2.499 quilómetros quadrats la convertix en una de les ciutats més extenses del país, en una densitat demogràfica comparativament baixa d'1.425 habitants per quilómetro quadrat.
+
L'arribada del navegant neerlandés [[Jan van Riebeeck]] el [[6 d'abril]] de [[1652]] significà l'establiment del primer assentament europeu en el [[Àfrica subsahariana]]. Ràpidament superà el seu propòsit original com el primer lloc d'alvançada en el [[Castell de Bona Esperança]], convertint-se en el centre econòmic i cultural de la Colónia del Cap. Fins a la [[febra de l'or de Witwatersrand]] i el desenroll de [[Johannesburc]] i [[Durban]], Ciutat del Cap era la ciutat més gran de Suràfrica.
  
En [[Illa Robben|Robben *Island]] (*lit. "illa de les foques"), una illa molt propenca a Ciutat de la Veta, va estar pres durant 27 anys el líder del moviment ''*antiapartheid'' i [[Anex:Premi Nobel de la Pau|Premie Nobel de la Pau]], [[Nelson Mandela]].
+
Des de l'any [[2007]] la ciutat té una població estimada de 3,5 millons d'habitants.<ref name="S.Afr. CS 2007">{{cita web |url=http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |editorial=Statistics South Africa |título=Community Survey, 2007: Basic Results Municipalities |format=PDF |fechaacceso=23 de març de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130825124835/http://www.statssa.gov.za/publications/p03011/p030112007.pdf |fechaarchivo=25 d'agost de 2013}} La seua superfície de 2.499 quilómetros quadrats la convertix en una de les ciutats més extenses del país, en una densitat demogràfica comparativament baixa d'1.425 habitants per quilómetro quadrat.
  
Des del fi del [[Apartheid]], Ciutat de la Veta es manté com la plaça forta de l'oposició política al [[Congrés Nacional Africà|*ANC]], sent l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ciutat de la Veta ocupa el 85º lloc entre 215 ciutats del món pel seu nivell i calitat de vida, sent la 1.ª ciutat de Suràfrica i d'Àfrica (segons este rànquing realisat pel [[*Mercer *Human *Resources *Consulting]]) i la seua alcaldesa [[Helen *Zille]] va ser nomenada millor alcalde de 2008 (en els seus tres anys de govern el PIB de la ciutat va créixer en un 12&*nbsp;%, la delinqüència va descendir en un 90&*nbsp;% i la desocupació va caure del 21 al 18&*nbsp;%).
+
En [[Illa Robben|Robben Island]] (llit. "illa de les foques"), una illa molt propenca a Ciutat del Cap, estigué pres durant 27 anys el líder del moviment ''antiapartheid'' i [[Premi Nobel|Premi Nobel de la Pau]], [[Nelson Mandela]].
  
Ciutat de la Veta és una de les ciutats més multiculturals del món, reflectint el seu rol com a major destí per a immigrants i expatriats de Suràfrica. La ciutat va ser nomenada Capital Mundial del Disseny en 2014 pel *International *Council of *Societies of Industrial *Design. En 2014, Ciutat de la Veta va ser nomenat el millor lloc del món per a ser visitat pel ''[[New York Claves]]'' i el ''[[*Daily *Telegraph]]''.
+
Des del fi de l'[[Apartheid]], Ciutat del Cap es manté com la plaça forta de l'oposició política al [[Congrés Nacional Africà|ANC]], sent l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ciutat del Cap ocupa el 85º lloc entre 215 ciutats del món pel seu nivell i calitat de vida, sent la 1.ª ciutat de Suràfrica i d'Àfrica (segons este rànquing realisat pel Mercer Human Resources Consulting) i la seua alcaldesa Helen Zille fon nomenada millor alcalde de [[2008]] (en els seus tres anys de govern el PIB de la ciutat créixqué en un 12&nbsp;%, la delinqüència va descendir en un 90&nbsp;% i la desocupació va caure del 21 al 18&nbsp;%).
 +
 
 +
Ciutat del Cap és una de les ciutats més multiculturals del món, reflectint el seu rol com a major destí per a immigrants i expatriats de Suràfrica. La ciutat fon nomenada Capital Mundial del Disseny en l'any [[2014]] pel International Council of Societies of Industrial Design. En 2014, Ciutat del Cap va ser nomenat el millor lloc del món per a ser visitat pel ''[[New York Claves]]'' i el ''[[Daily Telegraph]]''.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algiers}}
+
{{commonscat|Cape Town}}
  
 
{{Capitals d'Àfrica}}
 
{{Capitals d'Àfrica}}
  
 
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Suráfrica]]
+
[[Categoria:Suràfrica]]

Última revisió del 20:25 5 set 2023

Vistes de Ciutat del Cap

Ciutat del Cap (en afrikaans Kaapstad; en anglés Cape Town; en xhosa iKapa) és la segona ciutat més poblada de Suràfrica, despuix de Johannesburc. Forma part del municipi metropolità de la Ciutat del Cap. És la capital de la Província Occidental del Cap, aixina com la capital llegislativa de Suràfrica, a on s'ubiquen tant el Parlament Nacional com moltes atres sèus governamentals. Ciutat del Cap és famosa pel seu port, aixina com per la seua conjunció natural de flora, la Montanya de la Taula i Punta del Cap. És també el destí turístic més popular d'Àfrica.[1]

Situada en la Baïa de la Taula, es desenrollà originalment com a estació d'abastiment per als barcos de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, que viajaven a Àfrica Oriental, Índia i Àsia, més de doscents anys abans de l'obertura del Canal de Suez en l'any 1869.

L'arribada del navegant neerlandés Jan van Riebeeck el 6 d'abril de 1652 significà l'establiment del primer assentament europeu en el Àfrica subsahariana. Ràpidament superà el seu propòsit original com el primer lloc d'alvançada en el Castell de Bona Esperança, convertint-se en el centre econòmic i cultural de la Colónia del Cap. Fins a la febra de l'or de Witwatersrand i el desenroll de Johannesburc i Durban, Ciutat del Cap era la ciutat més gran de Suràfrica.

Des de l'any 2007 la ciutat té una població estimada de 3,5 millons d'habitants.<ref name="S.Afr. CS 2007">«Community Survey, 2007: Basic Results Municipalities» (PDF). Statistics South Africa. Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2013. Consultat el 23 de març de 2008. La seua superfície de 2.499 quilómetros quadrats la convertix en una de les ciutats més extenses del país, en una densitat demogràfica comparativament baixa d'1.425 habitants per quilómetro quadrat.

En Robben Island (llit. "illa de les foques"), una illa molt propenca a Ciutat del Cap, estigué pres durant 27 anys el líder del moviment antiapartheid i Premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela.

Des del fi de l'Apartheid, Ciutat del Cap es manté com la plaça forta de l'oposició política al ANC, sent l'única gran ciutat governada per l'oposició. Ciutat del Cap ocupa el 85º lloc entre 215 ciutats del món pel seu nivell i calitat de vida, sent la 1.ª ciutat de Suràfrica i d'Àfrica (segons este rànquing realisat pel Mercer Human Resources Consulting) i la seua alcaldesa Helen Zille fon nomenada millor alcalde de 2008 (en els seus tres anys de govern el PIB de la ciutat créixqué en un 12 %, la delinqüència va descendir en un 90 % i la desocupació va caure del 21 al 18 %).

Ciutat del Cap és una de les ciutats més multiculturals del món, reflectint el seu rol com a major destí per a immigrants i expatriats de Suràfrica. La ciutat fon nomenada Capital Mundial del Disseny en l'any 2014 pel International Council of Societies of Industrial Design. En 2014, Ciutat del Cap va ser nomenat el millor lloc del món per a ser visitat pel New York Claves i el Daily Telegraph.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek