Diferència entre les revisions de "Jeroni Torrella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 14: Llínea 14:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Va estudiar en  [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
+
Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
  
 
Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols. 
 
Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols. 
Llínea 22: Llínea 22:
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre|cognom=López Piñero|nom=José María|títol=Història de la ciència al País Valencià|pàgines=p. 142s|lloc=València|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI|any=1995|isbn=8478221549|cognom2 = Navarro Brotons|nom2 = Víctor}}</ref>
+
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferrando el Catòlic, exposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre|cognom=López Piñero|nom=José María|títol=Història de la ciència al País Valencià|pàgines=p. 142s|lloc=València|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI|any=1995|isbn=8478221549|cognom2 = Navarro Brotons|nom2 = Víctor}}</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 15:36 25 ago 2024

Jeroni Torrella
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Mege i astrònom
Naiximent: 1450
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 1512
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Jeroni Torrella (Valéncia, 1450 - † Valéncia, 1512) , germà de Gaspar Torrella, fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina.

Biografia[editar | editar còdic]

Va estudiar en Siena i en Pisa, a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any 1474, en Bolonya, va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de Ferran el Catòlic i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols. 

En l'any 1502 fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.[1]

Obra[editar | editar còdic]

En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferrando el Catòlic, exposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.[2]

Referències[editar | editar còdic]

  1. (1827, tom I) [1], Imp. y librería de José Ximeno, pp. p. 56.
  2. (1995) , Alfons el Magnànim-IVEI, pp. p. 142s. ISBN 8478221549.