Diferència entre les revisions de "Bubota"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:2021-09-03-08-20 - Tio Pep - Infantil.jpg|thumb|200px|[[Ninot]] de [[falla]] representant a una bubota]] | [[File:2021-09-03-08-20 - Tio Pep - Infantil.jpg|thumb|200px|[[Ninot]] de [[falla]] representant a una bubota]] | ||
− | Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les '''bubotes''' o '''mumerotes''', són fantasmes que acossen als chiquets | + | Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les '''bubotes''', '''babotes''' o '''mumerotes''', són fantasmes que acossen als chiquets desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'[[illa de Mallorca]] i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra '''bubota'''. |
− | Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el cap i els braços. | + | Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el [[cap]] i els braços. |
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius. | Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius. | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
− | * Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine. | + | * Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine |
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
+ | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
+ | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
+ | * {{DGLV|Babota}} | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] |
Última revisió del 12:46 18 ago 2024
Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les bubotes, babotes o mumerotes, són fantasmes que acossen als chiquets desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'illa de Mallorca i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra bubota.
Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el cap i els braços.
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.
En algunes zones de la Comunitat Valenciana també són conegudes les bubotes com a sers fantasmals que rapten als chiquets que desobedixen als seus pares.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos