Diferència entre les revisions de "Bubota"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:2021-09-03-08-20 - Tio Pep - Infantil.jpg|thumb|200px|[[Ninot]] de [[falla]] representant a una bubota]]
 
[[File:2021-09-03-08-20 - Tio Pep - Infantil.jpg|thumb|200px|[[Ninot]] de [[falla]] representant a una bubota]]
  
Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les '''bubotes''' o '''mumerotes''', són fantasmes que acossen als chiquets i chiquetes desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'[[illa de Mallorca]] i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra '''bubota'''.
+
Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les '''bubotes''', '''babotes''' o '''mumerotes''', són fantasmes que acossen als chiquets desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'[[illa de Mallorca]] i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra '''bubota'''.
  
Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el cap i els braços.
+
Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el [[cap]] i els braços.
  
 
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.
 
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.
Llínea 16: Llínea 16:
 
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
 
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
 
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
 
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
* Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó.  Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine.
+
* Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó.  Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''
 +
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''
 +
* Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos''
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* {{DGLV|Babota}}
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia valenciana]]
 
[[Categoria:Mitologia valenciana]]

Última revisió del 12:46 18 ago 2024

Ninot de falla representant a una bubota

Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les bubotes, babotes o mumerotes, són fantasmes que acossen als chiquets desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'illa de Mallorca i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra bubota.

Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el cap i els braços.

Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.

En algunes zones de la Comunitat Valenciana també són conegudes les bubotes com a sers fantasmals que rapten als chiquets que desobedixen als seus pares.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
  • Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
  • Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
  • Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos

Enllaços externs[editar | editar còdic]