Diferència entre les revisions de "La Tarasca"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Tarasca.jpg|thumb|300px|La Tarasca]] | + | [[File:Tarasca.jpg|thumb|300px|La Tarasca o Cuca Fera]] |
| − | '''La Tarasca''' o | + | '''La Tarasca''' o '''Cuca Fera''', és una de les bésties que es trauen en les [[Processó del Corpus Christi|processons del Corpus Christi]] per a representar al maligne. És un animal monstruós semblant al [[Dragó del Patriarca|dragó]] que s'arrossega per terra i habita en coves i galeries subterrànees. Segons la tradició, viu amagada tot l'any i solament es deixa vore en la [[processó del Corpus]] be en forma de drac-monstruós, be de [[tortuga]] gigant en closca i cap de cocodril. |
| + | |||
| + | Pot visitar-se en el [[Museu del Corpus|Museu del Corpus de Valéncia]]. És una criatura mitològica que té el seu orige en una llegenda sobre Santa Marta. Es tracta de figura que ix junt a les [[roques]] i que està representada com un mònstruo en cos de [[tortuga]], sis pates, coa d'[[alacrà]] i el cap d'un [[lleó]]. | ||
El seu orige prové d'una llegenda migeval provençal. Esta llegenda nos conta que Santa Marta, germana de Lázaro, a la mort de [[Jesús]] es va anar a Occitània i en la vila de Tarascón, en la Provença [[França|francesa]], la gent del lloc li demanen auxili per a véncer a un mònstruo conegut com la Tarasca. | El seu orige prové d'una llegenda migeval provençal. Esta llegenda nos conta que Santa Marta, germana de Lázaro, a la mort de [[Jesús]] es va anar a Occitània i en la vila de Tarascón, en la Provença [[França|francesa]], la gent del lloc li demanen auxili per a véncer a un mònstruo conegut com la Tarasca. | ||
| Llínea 11: | Llínea 13: | ||
* [[Mitologia]] | * [[Mitologia]] | ||
* [[Mitologia valenciana]] | * [[Mitologia valenciana]] | ||
| + | * [[Corpus Christi]] | ||
| + | * [[Processó del Corpus Christi]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
| + | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
| + | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
| + | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] | ||
Última revisió del 13:01 18 ago 2024
La Tarasca o Cuca Fera, és una de les bésties que es trauen en les processons del Corpus Christi per a representar al maligne. És un animal monstruós semblant al dragó que s'arrossega per terra i habita en coves i galeries subterrànees. Segons la tradició, viu amagada tot l'any i solament es deixa vore en la processó del Corpus be en forma de drac-monstruós, be de tortuga gigant en closca i cap de cocodril.
Pot visitar-se en el Museu del Corpus de Valéncia. És una criatura mitològica que té el seu orige en una llegenda sobre Santa Marta. Es tracta de figura que ix junt a les roques i que està representada com un mònstruo en cos de tortuga, sis pates, coa d'alacrà i el cap d'un lleó.
El seu orige prové d'una llegenda migeval provençal. Esta llegenda nos conta que Santa Marta, germana de Lázaro, a la mort de Jesús es va anar a Occitània i en la vila de Tarascón, en la Provença francesa, la gent del lloc li demanen auxili per a véncer a un mònstruo conegut com la Tarasca.
Santa Marta, armada solament en aigua beneïda, conseguix assossegar a la fera i la passeja nugada d'una correja per tota la població. No obstant, estos ataquen a la criatura dòcil, i l'assessina impunement, a pesar de que la Tarasca no opon resistència.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
BibliografiaEditar
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas