Diferència entre les revisions de "Glicina"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Utilisació == | == Utilisació == | ||
Es cultiven com a plantes de decoració per les seues arracades de flors primaverales i al seu espés fullage. Segons les varietats, les flors són violetes, blaves o blanques. La llargaria de les inflorescències varia, de 10 cm a un metro en Wisteria floribunda 'Macrobotryes'. | Es cultiven com a plantes de decoració per les seues arracades de flors primaverales i al seu espés fullage. Segons les varietats, les flors són violetes, blaves o blanques. La llargaria de les inflorescències varia, de 10 cm a un metro en Wisteria floribunda 'Macrobotryes'. | ||
| − | Algunes varietats són perfumades, i entre estes, les varietats són 'Rosea' o 'Jacko'. Els grans són tòxics. L'espècie més coneguda és Wisteria sinensis, la glicinia de [[China]], àmpliament cultivada en Europa | + | Algunes varietats són perfumades, i entre estes, les varietats són 'Rosea' o 'Jacko'. Els grans són tòxics. L'espècie més coneguda és Wisteria sinensis, la glicinia de [[China]], àmpliament cultivada en [[Europa|Europa Occidental]]. Una atra espècie freqüent és la Wisteria floribunda, (Willd) DC., la glicinia de [[Japó]]. |
==Creiximent i multiplicació== | ==Creiximent i multiplicació== | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Wisteria}} | {{Commonscat|Wisteria}} | ||
| + | {{Wikispecies|Wisteria}} | ||
| + | {{DGLV|Glicina}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 18:44 3 dec 2022
La Glicina (del llatí glycina) és una genero de plantes papilionàcees trepadores, procedents d'Australia i de l'Extrem Orient, en nou espècies diferents.
Descripció[editar | editar còdic]
Són arbusts d'hàbit trepador. Les plantes d'esta espècie usen les seues branques per a trepar sobre atres plantes, sobre el seu soport en sentit igual o contrari a les manetes de rellonge. Poden escalar fins a 20 metros sobre el sol i uns 10 metros lateralment. Té les flors chicotetes en raïm, de color blau o blanc i les seues fulles són caduques i en forma ovalada.
Utilisació[editar | editar còdic]
Es cultiven com a plantes de decoració per les seues arracades de flors primaverales i al seu espés fullage. Segons les varietats, les flors són violetes, blaves o blanques. La llargaria de les inflorescències varia, de 10 cm a un metro en Wisteria floribunda 'Macrobotryes'. Algunes varietats són perfumades, i entre estes, les varietats són 'Rosea' o 'Jacko'. Els grans són tòxics. L'espècie més coneguda és Wisteria sinensis, la glicinia de China, àmpliament cultivada en Europa Occidental. Una atra espècie freqüent és la Wisteria floribunda, (Willd) DC., la glicinia de Japó.
Creiximent i multiplicació[editar | editar còdic]
Les glicines són de creiximent enèrgic. Aixina, un jove eixemplar podrà sobrepassar el metro de creiximent anual si les condicions són òptimes. Aixina mateix, és corrent vore eixemplars vells que alcancen volums impressionants. Un eixemplar resultant de la sembra, passarà una decena d'anys sense florir. La multiplicació és més fàcil a partir de esqueixos d'eixemplars dels quals es coneix la seua capacitat per a florir.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de Glicines:
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glicina.
Wikispecies té un artícul sobre Glicina.
«Glicina». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).