Diferència entre les revisions de "Pedra en sec"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Pedra en sec''' (en castellà, ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de…») |
(Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Pedra en sec''' (en castellà, ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa arena seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom. | + | [[Archiu:Pedrasec1.jpg|thumb|250px|Construcció de pedra en sec en [[Benlloch]]]] |
| + | |||
| + | La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups. | L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups. | ||
| − | La revolució del Neolític va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]]. | + | La revolució del [[Neolític]] va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]]. |
== Construcció == | == Construcció == | ||
| − | Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia gravetat. | + | Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia [[gravetat]]. |
Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen. | Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen. | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
== UNESCO == | == UNESCO == | ||
| − | + | La [[UNESCO]] inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en l'any [[2018]] (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a [[Croàcia]], [[Chipre]], [[Escòcia]], [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]] i [[Suïssa]]. | |
== Pedra en sec en Espanya == | == Pedra en sec en Espanya == | ||
| Llínea 43: | Llínea 45: | ||
=== Jaén === | === Jaén === | ||
| − | ( | + | Les construccions de pedra en sec es poden trobar per tota la geografia, pero en cada lloc presenten singularitats culturals. En el mig rural de la Serra Mágina, en la [[Jaén|província de Jaén]] ([[Andalusia]]), trobem numeroses obres d'alt valor històric i etnològic com barraques, pous i eres. En el parc natural de la Serra Mágina predomina la pedra calcàrea, que és la que trobem en estes construccions d'arquitectura tradicional. Són característics els murs de contenció de pedra en sec que es denominen formes, construccions de pedra calcàrea sense llaurar i sense cap tipo d'argamassa que encaixen entre sí i que servixen per a delimitar els bancals, evitar l'erosió i aprofitar el terreny per a cultiu. En l'Horta de Pegalajar trobem un gran eixemple d'ingenieria a on, gràcies a la perícia dels mestres formers la construcció de formes s'integra en el paisage i en la naturalea de la comarca. |
| + | |||
| + | === Regne de Valéncia === | ||
| + | |||
| + | ==== Benlloch ==== | ||
| + | [[Archiu:Pedrasec2.jpg|thumb|250px|Construcció de pedra en sec en [[Benlloch]]]] | ||
| + | |||
| + | Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres. | ||
| + | |||
| + | En quan a les parets, l'home ha tingut que fer abancalaments en terrenys en pendent per a obtindre terreny cultivable. Per ad això, se tingué que separar les pedres numeroses de la terra cultivable i aprofitar-les per a les construccion de pedra en sec. | ||
| + | |||
| + | Estes parets d'abancalament tenen una sola cara exterior i una llaugera inclinació cap a l'interior per a que la pressió de la terra no les derroque. El treball de colocar be les pedres interiors i la permeabilitat a l'aigua són la clau principal per a l'estabilitat de la paret. | ||
| + | |||
| + | També se construïxen parets que no soporten terreny i mostren abdós cares, delimiten propietats, perfilen camins i assagadors per a que el ramat esté controlat. | ||
| + | |||
| + | Les inclemències de la meteorologia, el pas del ramat i les pròpies llabors de llaurança s'encarreguen de que estes parets se derroquen provocant portells i solsides. | ||
| + | |||
| + | En ''El Cuartico'' ([[Benlloch]], [[província de Castelló]]) existixen algunes casetes de volta de chicotet tamany (barraques), construïdes de pedra en sec a on els llauradors i ramaders es poden refugiar del mal orage. | ||
| + | |||
| + | ==== Énguera ==== | ||
| + | |||
| + | La serra d'Énguera, es localisa en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]]. Correspon als últims relleus del Sistema Ibèric, junt en la serra de la Plana, també d'Énguera, els primers relleus prebètics al sur d'estos accidents és la serra Grossa, en la comarca de [[La Costera]]. | ||
| + | |||
| + | En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques. | ||
| + | |||
| + | Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de chicotet i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor. | ||
| + | |||
| + | Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea. | ||
| + | |||
| + | La tècnica de la pedra en sec també s'ampra en la construcció de calçades, bancals, divisió de termens, pous, barraques i ponts. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * SOSPEDRA SALES, José V. ''El Cuartico. Su gente, casos y cosas'' (Associació Cultural Amics de Subarra, [[2017]], edició pròpia). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_seca Pedra en sec en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_seca Pedra en sec en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Construcció]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
Última revisió del 15:36 27 jul 2023
La Pedra en sec (en castellà, piedra seca) fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de pedres, pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa arena seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.
Història[editar | editar còdic]
L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups.
La revolució del Neolític va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota Europa, per eixemple: el poblat de Skara Brae en Escòcia.
Construcció[editar | editar còdic]
Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia gravetat.
Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen.
En el seu nivell més bàsic, esta tècnica no requerix cap ferramenta. Si les pedres presenten bon aspecte, s'alça el mur en tan sol les mans. En el pol opost està el treball en sellars perfectament tallats que encaixen i s'assenten sense necessitat d'argamassa alguna.
UNESCO[editar | editar còdic]
La UNESCO inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en l'any 2018 (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a Croàcia, Chipre, Escòcia, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa.
Pedra en sec en Espanya[editar | editar còdic]
Regió de Múrcia[editar | editar còdic]
En la Regió de Múrcia, a la paret seca que separa terrats agrícoles (bancals), es diu ribazos.
Menorca[editar | editar còdic]
Menorca (Illes Balears) té un paisage característic i distint gràcies a la mà de l'home i a les seues construccions, que en el pas dels sigles han acabat per integrar-se en l'entorn. Lo que fa el paisage diferent és la paret seca (en menorquí paret seca), que dividix de manera meticulosa i interminable els camps de Menorca. Parets a manera de cerques que rodegen porcions de terra, les nomenades en mallorquí tancas. Es calcula que tota la paret seca de Menorca posada en filera donaria, segons el saber popular, més d'una volta al món.
En Menorca és habitual trobar-se en algun lloc de la paret dos escalons nomenats botadors, que s'usen per a botar d'un costat a l'atre de les parets. Paredador és el nom de l'ofici de qui realisa estes parets i és un dels oficis tradicionals més antics.
Podria semblar que en els seus principis la paret seca utilisada per a les cerques té cóm antecedent les construccions megalítiques com talayots, navetes o taules, pero eixa idea és errònea ya que existix una gran diferència entre la paret seca de les cerques i la pedra seca utilisa en els citats monuments megalítics. La paret seca és individual, o de grup reduït i s'utilisen pedres més be menudes, en comparació a les pedres usades en les antigues construccions. Estes construccions requerien una gran cantitat de mà d'obra per lo que s'alçaven gràcies a tot el clan.
La paret seca sorgix en Menorca ya que és un lloc d'aflorament natural de pedra. És una tècnica local, que utilisa materials diversos tals com a pedres superficials. Més tart, es varen crear les pedreres en les que es pot elegir el tipo de pedra i el seu aspecte. Això dificulta l'integració en l'entorn.
Una possible causa per a l'aparició de la paret seca es pot trobar en la busca d'un método de divisió de propietats. El problema es va solucionar en el material més abundant i fàcil de conseguir en l'illa: les pedres.
El tradicional us que han fet els menorquins dels recursos naturals que l'illa ha posat a la seua disposició, i la transformació que es produïx en els paisages, boscs, pastures, rodejats de la paret seca han fet del paisage menorquí, característic i típic de l'illa.
La tècnica de la paret seca s'usa també per a la construcció d'alguns edificis tals com els estables i ya en l'actualitat cóm element de decoració.
Jaén[editar | editar còdic]
Les construccions de pedra en sec es poden trobar per tota la geografia, pero en cada lloc presenten singularitats culturals. En el mig rural de la Serra Mágina, en la província de Jaén (Andalusia), trobem numeroses obres d'alt valor històric i etnològic com barraques, pous i eres. En el parc natural de la Serra Mágina predomina la pedra calcàrea, que és la que trobem en estes construccions d'arquitectura tradicional. Són característics els murs de contenció de pedra en sec que es denominen formes, construccions de pedra calcàrea sense llaurar i sense cap tipo d'argamassa que encaixen entre sí i que servixen per a delimitar els bancals, evitar l'erosió i aprofitar el terreny per a cultiu. En l'Horta de Pegalajar trobem un gran eixemple d'ingenieria a on, gràcies a la perícia dels mestres formers la construcció de formes s'integra en el paisage i en la naturalea de la comarca.
Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
Benlloch[editar | editar còdic]
Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.
En quan a les parets, l'home ha tingut que fer abancalaments en terrenys en pendent per a obtindre terreny cultivable. Per ad això, se tingué que separar les pedres numeroses de la terra cultivable i aprofitar-les per a les construccion de pedra en sec.
Estes parets d'abancalament tenen una sola cara exterior i una llaugera inclinació cap a l'interior per a que la pressió de la terra no les derroque. El treball de colocar be les pedres interiors i la permeabilitat a l'aigua són la clau principal per a l'estabilitat de la paret.
També se construïxen parets que no soporten terreny i mostren abdós cares, delimiten propietats, perfilen camins i assagadors per a que el ramat esté controlat.
Les inclemències de la meteorologia, el pas del ramat i les pròpies llabors de llaurança s'encarreguen de que estes parets se derroquen provocant portells i solsides.
En El Cuartico (Benlloch, província de Castelló) existixen algunes casetes de volta de chicotet tamany (barraques), construïdes de pedra en sec a on els llauradors i ramaders es poden refugiar del mal orage.
Énguera[editar | editar còdic]
La serra d'Énguera, es localisa en l'extrem suroest de la província de Valéncia. Correspon als últims relleus del Sistema Ibèric, junt en la serra de la Plana, també d'Énguera, els primers relleus prebètics al sur d'estos accidents és la serra Grossa, en la comarca de La Costera.
En Énguera i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els cucos; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.
Segons definició de Castellano Castillo (2001, 23) el cuco és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de chicotet i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el cuco preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.
Els cucos a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.
La tècnica de la pedra en sec també s'ampra en la construcció de calçades, bancals, divisió de termens, pous, barraques i ponts.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- SOSPEDRA SALES, José V. El Cuartico. Su gente, casos y cosas (Associació Cultural Amics de Subarra, 2017, edició pròpia).