Diferència entre les revisions de "Llengües quèchua"
(Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
| − | |nom= Llengües | + | |nom= Llengües quèchua |
|nomnatiu= | |nomnatiu= | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
|parlantsnonatius= | |parlantsnonatius= | ||
|rank= | |rank= | ||
| − | |família=Es dividix en [[ | + | |família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]] |
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial) | |nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial) | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]] | |mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]] | ||
}} | }} | ||
| − | El ''' | + | El '''quèchua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]]. |
Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques. | Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Quechuan languages}} | {{Commonscat|Quechuan languages}} | ||
| + | {{DGLV|Quèchua}} | ||
[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]] | [[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]] | ||
{{Llengües indígenes d'Amèrica}} | {{Llengües indígenes d'Amèrica}} | ||
Última revisió del 18:28 29 març 2023
| Llengües quèchua ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Bolívia, Colòmbia, Perú i Chile |
| Regió: | Amèrica del Sur |
| Parlants: | 14~9 mill. |
| Rànquing: | |
| Família: | Es dividix en Quèchua I i Quèchua II |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial) |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | qu |
| ISO 639-2 | que |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
.svg)
| |
| vore també: llengua | |
El quèchua o quichua és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'indoeuropea.
Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llengües quèchua.
«Quèchua». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
| Llengües indígenes d'Amèrica |
|---|
| Quèchua · Guaraní · Mapuche · Aimara · Nàhuatl · Llengües mayes |