Diferència entre les revisions de "Pagell"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'Azores' a 'Açores') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Pagellus erythrinus1.jpg|thumb|250px|Pagell]] | [[File:Pagellus erythrinus1.jpg|thumb|250px|Pagell]] | ||
| − | + | El '''pagell''', en [[castellà]] ''pagel'', (Pagellus erythrinus) és un peix de la família dels espàrits, molt comú en la [[Mar Mediterràneu|mar Mediterrànea]]. | |
| − | El '''pagell''' (Pagellus erythrinus) és un peix de la família dels espàrits, molt comú en la [[Mar Mediterràneu|mar Mediterrànea]]. | ||
== Morfologia == | == Morfologia == | ||
| Llínea 11: | Llínea 10: | ||
== Biologia == | == Biologia == | ||
| − | Es distribuïx per la costa est de l'oceà Atlàntic des de la mar del Nort fins a Cap Vert, està present en els archipèlecs de [[Canàries]], [[ | + | Es distribuïx per la costa est de l'oceà Atlàntic des de la mar del Nort fins a Cap Vert, està present en els archipèlecs de [[Canàries]], [[Açores]] i [[Madeira]], sent típic també de tota la mar Mediterrànea. |
Es troba des d'aigües molt propenques a la vora, en diversos tipos de fondo -roques, grava, arena o algues- a on sol viure en chicotets grups, encara que en [[hivern]] es desplaça a aigües profundes de fins als 200 m. de profunditat en el Mediterràneu o els 300 m. en l'Atlàntic. | Es troba des d'aigües molt propenques a la vora, en diversos tipos de fondo -roques, grava, arena o algues- a on sol viure en chicotets grups, encara que en [[hivern]] es desplaça a aigües profundes de fins als 200 m. de profunditat en el Mediterràneu o els 300 m. en l'Atlàntic. | ||
Última revisió del 21:23 1 set 2023
El pagell, en castellà pagel, (Pagellus erythrinus) és un peix de la família dels espàrits, molt comú en la mar Mediterrànea.
Morfologia[editar | editar còdic]
Té un cos ovalat i esclafat lateralment. En el cap té una boca molt chicoteta i uns ulls de menor tamany que els d'atres peixos del mateix gènero, sent la boca major que el diàmetro de l'ull -açò ho distinguix d'atres espècies del gènero-. És de color gris en una tonalitat roja sobretot pel llom. Mai en bandes ni rallat, encara que poden aparéixer-li bandes quan està esglayat.
Un eixemplar típic pot medir entre 1 i 3 dm. de llongitut, pero s'han descrit casos d'adults que alcancen els 6 dm. i 3,2 kg. Presenta una dotzena d'espines en l'aleta dorsal i unes 3 espines en l'aleta anal.
Biologia[editar | editar còdic]
Es distribuïx per la costa est de l'oceà Atlàntic des de la mar del Nort fins a Cap Vert, està present en els archipèlecs de Canàries, Açores i Madeira, sent típic també de tota la mar Mediterrànea.
Es troba des d'aigües molt propenques a la vora, en diversos tipos de fondo -roques, grava, arena o algues- a on sol viure en chicotets grups, encara que en hivern es desplaça a aigües profundes de fins als 200 m. de profunditat en el Mediterràneu o els 300 m. en l'Atlàntic.
El pagell és hermafrodita seqüencial protògin, passant els seus dos primers anys de vida reproduint-se com una femella, per a partir del tercer any ser un mascle quan superen uns 17 cm. de llongitut.
És un peix omnívor, pero s'alimenta preferentment d'animals, com a chicotets peixos i invertebrats de la zona bentònica.
Peixca[editar | editar còdic]
És un peix popular en els països del Mediterràneu, en una delicada carn blanca, en important presència en els mercats, encara que d'un preu intermig. Se sol peixcar en ret o en ham.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pagell.
Wikispecies té un artícul sobre Pagell.
«Pagell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Pagell en Wikipedia