Diferència entre les revisions de "Colege"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Valladolid colegio San Jose instalaciones deportivas 1 lou.JPG|thumb|250px|right|Colege en [[Valladolit]].]] | |
| − | + | Un '''colege''' és una [[institució]] o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees. El terme ''colege'' s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a chiquets i jóvens. Durant un temps s'amprà l'abreviació '''[[CEIP]]''', de ''Centre d'Ensenyança Infantil i Primària'' per a designar ad estos centres, per a tornar més avant a escola. També existix el terme [[colege major]], que és una residència d'estudiants, generalment universitaris. | |
| − | Un '''colege''' | ||
| − | |||
| − | El terme ''colege'' s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a chiquets i jóvens. Durant un temps s'amprà l'abreviació '''[[CEIP]]''', de ''Centre d'Ensenyança Infantil i Primària'' per a designar ad estos centres, per a tornar més avant a escola. També existix el terme [[colege major]], que és una residència d'estudiants, generalment universitaris. | ||
== Diccionari RACV == | == Diccionari RACV == | ||
| + | La paraula '''colege'''<ref>{{DGLV|Colege}}</ref> (del [[llatí]] collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | ||
Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu: | Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu: | ||
| Llínea 20: | Llínea 18: | ||
* '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'[[Iglésia Catòlica]]. | * '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'[[Iglésia Catòlica]]. | ||
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | * '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | ||
| + | |||
| + | ==Us tradicional de la paraula colege== | ||
| + | La forma '''colege''' és la forma viva i genuïna del valencià: | ||
| + | {{Cita|: "...havent passat des de la plaça de Sant Esteve i abans del '''Colege''' de Sant Pio V...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Anys arrere hagué un '''colege''' de segón ensenyança ahon s’estudiaven totes les asignatures...”. Grancesc Martínez i Martínez. Coses de la meua terra. 1912. “...qu’ en cara qu’ han segut bònes companyeres de '''colege''', hui s’odien...”. Francesc Muñoz. Coqueteríes. 1925. “Si vinguera al meu '''colege''' aniriem sempre juntetes”. Pilar Monzó. Rafel. 1930. “...perque el Beat, encara que no tenia acabat l’edifici del '''Colege''' de Corpus Christi de Valencia...”. Gofret Ros i Fillol. L’anell del marqués de Dénia. 1931.{{DGLV|Colege}}}} | ||
== Diccionari DHIVAM == | == Diccionari DHIVAM == | ||
| Llínea 59: | Llínea 61: | ||
* [[Escola]] | * [[Escola]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Schools}} | ||
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/com-sescriu-en-valencia-colege-o-col%e2%80%a2legi/ ¿Cóm s’escriu en valencià “Colege” o “Col•legi”? - Cultura Valenciana] | * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/com-sescriu-en-valencia-colege-o-col%e2%80%a2legi/ ¿Cóm s’escriu en valencià “Colege” o “Col•legi”? - Cultura Valenciana] | ||
Última revisió del 10:58 29 jun 2023
Colege en Valladolit.
Un colege és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees. El terme colege s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a chiquets i jóvens. Durant un temps s'amprà l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyança Infantil i Primària per a designar ad estos centres, per a tornar més avant a escola. També existix el terme colege major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.
Diccionari RACV[editar | editar còdic]
La paraula colege[1] (del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:
- Cos de persones someses a un reglament comú.
- Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló, Colege de Meges d'Alacant...etc...
- Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.
Diferents tipos de coleges:
- Colege major, residència d'estudiants universitaris.
- Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
- Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
- Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
- Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
Us tradicional de la paraula colege[editar | editar còdic]
La forma colege és la forma viva i genuïna del valencià:
- "...havent passat des de la plaça de Sant Esteve i abans del Colege de Sant Pio V...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Anys arrere hagué un colege de segón ensenyança ahon s’estudiaven totes les asignatures...”. Grancesc Martínez i Martínez. Coses de la meua terra. 1912. “...qu’ en cara qu’ han segut bònes companyeres de colege, hui s’odien...”. Francesc Muñoz. Coqueteríes. 1925. “Si vinguera al meu colege aniriem sempre juntetes”. Pilar Monzó. Rafel. 1930. “...perque el Beat, encara que no tenia acabat l’edifici del Colege de Corpus Christi de Valencia...”. Gofret Ros i Fillol. L’anell del marqués de Dénia. 1931.
Diccionari DHIVAM[editar | editar còdic]
Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:
Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)
Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:
- “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)
- “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
- “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)
- “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)
- “colege” (Fullana: Voc. 1921)
- “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)
- “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)
- “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)
- “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colege.- ¿Cóm s’escriu en valencià “Colege” o “Col•legi”? - Cultura Valenciana