Diferència entre les revisions de "Escolàstica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''escolàstica''' —paraula originada en el llatí medieval ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «…»)
 
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|medieval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia medieval|filosòfica medieval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]]. Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[medieval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat medieval|universitats medievals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del sigle XI  i mediats del sigle XV.
+
L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|migeval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia migeval|filosòfica migeval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]].  
  
 +
Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»).
  
[[Categoria:Escolàstica|Escolàstica]]
+
No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat migeval|universitats migevals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]]  i mediats del [[sigle XV]]. 
 +
 
 +
[[Categoria:Escolàstica]]
 
[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]
 
[[Categoria:Doctrines filosòfiques]]
[[Categoria:Filosofia medieval]]
+
[[Categoria:Filosofia migeval]]
 
[[Categoria:Tomisme]]
 
[[Categoria:Tomisme]]
 
[[Categoria:Moviments teològics cristians]]
 
[[Categoria:Moviments teològics cristians]]
 
[[Categoria:Trinitarisme]]
 
[[Categoria:Trinitarisme]]
 
[[Categoria:Cristianisme en l'Edat Mija]]
 
[[Categoria:Cristianisme en l'Edat Mija]]

Última revisió del 17:57 10 set 2024

L'escolàstica —paraula originada en el llatí migeval scholasticus, a través del llatí tardà scholastĭcus «erudit», «escolar» com a préstam del grec σχολαστικός, scholastikós «oci, temps lliure»— és una corrent teològica i filosòfica migeval que va utilisar part de la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament migeval, despuix de la patrística de la Antiguetat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (Philosophia ancilla theologiae «la filosofia és serva de la teologia»).

No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en Itàlia, França, Espanya i Anglaterra. Va predominar en les escoles catedralicies i en els estudis generals que varen donar lloc a les universitats migevals europees, en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV.