Diferència entre les revisions de "Tradició cristiana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritu…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Theodoros Rallis - Praying In Greek Church, Monparnas.jpeg|thumb|''Resant en una iglésia grega'', quadro de Theodoros Rallis, 1876.]]
 
'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].
 
'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].
  
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle XIX— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
+
Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del [[sigle XIX]]— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].
  
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
+
Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor d'[[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
  
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[boda]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
+
Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a l'[[educació]], [[matrimoni]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].
  
 
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
 
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
Llínea 14: Llínea 15:
 
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
 
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
*[[Ciències de la religió]]
+
* [[Ciències de la religió]]
*[[Història del cristianisme]]
+
* [[Història del cristianisme]]
*[[Art cristià]]
+
* [[Art cristià]]
  
 
[[Categoria:Cristianisme]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]

Última revisió del 10:26 11 set 2024

Resant en una iglésia grega, quadro de Theodoros Rallis, 1876.

Tradició cristiana és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritualés de cult (rito romà, rito mossàrap, rito bizantí, etc.). En els successius cismas i condenes mútues com heregies, es va produir la divisió en distintes denominacions cristianes.

Com a tradicions eclesiàstiques hi ha tot tipo de qüestions relatives a la economia eclesiàstica (la relació de l'Iglésia en la pobrea i la almoina), el cobro de delme i primícies, la propietat eclesiàstica o bens de l'Iglésia —especialment el paper de l'Iglésia en la societat feudal durant la Edat Mija i el Antic Règim: les mans mortes fins a la Reforma protestant o la Revolució lliberal que realisa la desamortisació en els països catòlics, el senyoriu eclesiàstic i el abadenc fins a la supressió dels senyorius—, el presupost de cult i clero a càrrec dels Estats —des d'alguns Concordats del sigle XIX— o la assignació tributària (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els hàbits religiosos i la tonsura, o més profunts, com el celibat sacerdotal, els vots monàstics i les distintes formes de vida religiosa i vida consagrada.

Una atra part són tot tipo de pràctiques piadoses entre el conjunt dels fidels (oracions, pelegrinages, veneració de relíquies cristianes, etc.), especialment a les de la religiositat popular (pietat popular, despreciada com superstició o valorada com a factor d'identitat social) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.

Especialment importants són les celebracions dels sacraments en els moments de trànsit entre etapes de la vida (bateig, primera comunió i conceptes entorn a l'educació, matrimoni i conceptes entorn a la sexualitat, enterre i conceptes entorn a la mort), ademés dels patronats d'oficis, institucions, localitats i nacions, les festivitats i l'influència del cristianisme en tot tipo de institucions.

En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al dogma oficial, les tradicions cristianes poden denominar-se com "mitologia cristiana": els diferents relats de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als Evangelis canònics (els Evangelis apòcrifs i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de hagiografias. Especial difusió va alcançar la Llegenda Àurea de Jacopo da Vorágine.

Atres sentits del terme[editar | editar còdic]

Diferent sentit té el concepte teològic, en el cristianisme ortodox i en el catolicisme, de Sagrada Tradició o Tradició Apostòlica.

No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau fonamentalisme cristià, integrisme, ultramontanisme, catolicisme tradicionaliste, etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.

Vore també[editar | editar còdic]