Diferència entre les revisions de "Història de la ciutat de Valéncia"

(Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
== Época romana ==
 
== Época romana ==
 
En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>
 
En l'any [[2008]] s'han trobat restants arqueològics del [[sigle III a. C.]] en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.<Ref>[https://www.levante-emv.com/valencia/2012/11/09/fundacion-valencia-romana-entorno-poblado-12942230.html ''La fundación de Valencia es romana pero el entorno estaba poblado antes'', Levante-EMV, 09/11/2012]</ref>
 +
 +
Posteriorment passaria per este lloc la [[Via Augusta]], de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la [[Seu de Valéncia]], en el [[L'Almoina|museu de l'Almoina]]. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a  una construcció hidràulica de planta rectangular, ''potser una bassa'', (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de [[ceràmica ibèrica|ceràmiques íberas]] i [[República Cartaginesa|púnicas]]. També  s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de [[Eivissa]], de [[Càdis]] o del nort d'[[Àfrica]], i una moneda cartaginesa de l'época [[Bàrcidas|Bàrcida]].
 +
 +
Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments [[iberos]] en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com [[Comunitat Valenciana]], el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.
 +
 +
Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.
 +
 +
La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus [[edetans|edetanes]] (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.<ref name="La Valencia musulmana">{{cita libro|apellidos=Coscollá Sanz, Vicente|título=La Valencia musulmana|año=2003|editorial=Carena Editors|ubicación=Valencia|isbn=84-87398-75-8|páginas=11-21}}</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:16 16 dec 2022

As de Valentia (sigle II a. C.). Museu de Prehistòria de Valéncia.

L'història de la ciutat de Valéncia comprén des de l'época anterior a la fundació formal de la ciutat quan la regió ya estava habitada per pobles prerromans fins a l'actualitat. Gràcies a la fèrtil horta sobre la que se sustenta, les afores de Valéncia varen ser ya una zona d'alta densitat humana abans de la seua fundació en el sigle II a. C. pels romans. Des de llavors, la ciutat ha constituït un dels majors núcleus urbans de la península ibèrica

Época romanaEditar

En l'any 2008 s'han trobat restants arqueològics del sigle III a. C. en la zona dels carrers Ruaya i Sagunt. Estos restants demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i la seua horta, existia activitat humana.[1]

Posteriorment passaria per este lloc la Via Augusta, de la que tenim referències, i inclús podem observar-la junt a la Seu de Valéncia, en el museu de l'Almoina. En les excavacions s'han trobat restants que corresponen a una construcció hidràulica de planta rectangular, potser una bassa, (segons la regidor Alcón), que ha aparegut repleta de ceràmiques íberas i púnicas. També s'ha localisat un pou que contenia ánfores que podrien procedir de Eivissa, de Càdis o del nort d'Àfrica, i una moneda cartaginesa de l'época Bàrcida.

Tot açò vindria a confirmar lo que els jaciments iberos en tota la geografia valenciana demostren, que en lo que hui coneixem com Comunitat Valenciana, el gros dels pobladors eren iberos, aixina com el pas dels cartagineses, i que segurament va existir comerç entre abdós.

Les últimes investigacions demostren que Valéncia i el seu entorn, (hui inclós dins de l'entorn urbà), formaven part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

La zona de Valéncia també va ser ocupada per les tribus edetanes (Llíria), que es varen estendre cap al nort de la península.[2]

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons