Diferència entre les revisions de "Cova del Parpalló"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Grabado Gravetense Cova del Parpalló (1).JPG|right|thumb|Gravat parietal datat en el periodo [[Gravetiense]] procedent de la cova del Parpalló i depositada en el Museu de Prehistoria de Valencia.]] | [[Archiu:Grabado Gravetense Cova del Parpalló (1).JPG|right|thumb|Gravat parietal datat en el periodo [[Gravetiense]] procedent de la cova del Parpalló i depositada en el Museu de Prehistoria de Valencia.]] | ||
| − | La '''Cova del Parpalló''' es troba situada en el terme municipal de [[Gandia]], en la comarca de [[La Safor]]; la cova fon intensament habitada durant el | + | La '''Cova del Parpalló''' es troba situada en el terme municipal de [[Gandia]], en la comarca de [[La Safor]]; la cova fon intensament habitada durant el periodo del [[paleolític superior]]. Fon excavada per [[Lluís Pericot]] ([[1929]]-[[1931]]); els materials allí trobats es conserven en el [[Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia]] i en el [[Museu Arqueològic de Gandia]] (MAGa). Les excavacions tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix cap a dalt, [[aurinyacià]] superior, [[solutrià]], solutreoaurinyacià final i [[magdalenià]] (I, II, III i IV).<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.13|lloc=Barcelona|editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5|consulta=15 decembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua=castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref> |
És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les numeroses plaquetes de pedra gravades i pintades, en animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o be temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot en el nivell [[solutrià]]. Esta excavació marcà una fita en la prehistòria valenciana, ya que es demostrà la presència, en terres valencianes, de les indústries del paleolític superior com al restant d'Europa occidental i la no relació en el nort d'[[Àfrica]], com es suponia. | És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les numeroses plaquetes de pedra gravades i pintades, en animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o be temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot en el nivell [[solutrià]]. Esta excavació marcà una fita en la prehistòria valenciana, ya que es demostrà la presència, en terres valencianes, de les indústries del paleolític superior com al restant d'Europa occidental i la no relació en el nort d'[[Àfrica]], com es suponia. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
{{Commonscat|Cova del Parpalló}} | {{Commonscat|Cova del Parpalló}} | ||
| + | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Geografia de la província de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Parpalló]] | ||
[[Categoria:Gandia]] | [[Categoria:Gandia]] | ||
| − | |||
Última revisió del 12:03 26 jul 2024
.JPG)
La Cova del Parpalló es troba situada en el terme municipal de Gandia, en la comarca de La Safor; la cova fon intensament habitada durant el periodo del paleolític superior. Fon excavada per Lluís Pericot (1929-1931); els materials allí trobats es conserven en el Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia i en el Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). Les excavacions tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix cap a dalt, aurinyacià superior, solutrià, solutreoaurinyacià final i magdalenià (I, II, III i IV).[1]
És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les numeroses plaquetes de pedra gravades i pintades, en animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o be temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot en el nivell solutrià. Esta excavació marcà una fita en la prehistòria valenciana, ya que es demostrà la presència, en terres valencianes, de les indústries del paleolític superior com al restant d'Europa occidental i la no relació en el nort d'Àfrica, com es suponia.
La cova del Parpalló té, des de fa temps, una tanca protectora que impedix el pas de la gent, i existix, a diferència de la de les Meravelles, un proyecte d'obertura al públic. La UNESCO revisa des de l'any 2008 les troballes de la cova del Parpalló i de les Meravelles per declarar-les Patrimoni de l'Humanitat.[2]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ (1982) (paperpaper), Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice edició, Editorial Ramon Sopena, S.A., pp. p.13. ISBN 84-303-0967-5.
- ↑ L'UNESCO revisarà els Dibuixos del Parpalló i Meravelles per a declarar-los Patrimoni Mundial, en Las Provincias (espanyol)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cova del Parpalló.