Diferència entre les revisions de "Aigües de Busot"
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Aigües de Busot]] | + | [[Archiu:03569 Aigües, Alicante, Spain - panoramio.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça d'Aigües de Busot]] |
| − | '''Aigües de Busot''' (en [[castellà]] ''Aguas de Busot''), és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]]. | + | [[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Vista d'Aigües de Busot]] |
| + | '''Aigües de Busot''' (en [[castellà]] ''Aguas de Busot''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]]. | ||
| − | Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de | + | Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.049 habitants. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]] | + | Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. |
| − | En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar | + | Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari. |
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar a sobrepassar el miler d'habitants. | ||
== Activitats econòmiques == | == Activitats econòmiques == | ||
| Llínea 13: | Llínea 17: | ||
== Entorn natural == | == Entorn natural == | ||
| − | A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra. | + | A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:11 20 oct 2024
Aigües de Busot (en castellà Aguas de Busot), és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foya de Xixona. També s'ha nomenat Aigües Altes per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'El Campello.
Segons el INE de l'any 2021, conta en una població de 1.049 habitants.
Història[editar | editar còdic]
Incorporada al Regne de Múrcia en la conquista, en l'any 1296 passà a formar part del Regne de Valéncia. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any 1252 a l'any 1841 estigué adscrita al municipi d'Alacant.
Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any 1816, havia tengut ya cert prestigi. En l'any 1936, este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
Demografia[editar | editar còdic]
En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any 1986 n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar a sobrepassar el miler d'habitants.
Activitats econòmiques[editar | editar còdic]
Aigües ha segut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
Entorn natural[editar | editar còdic]
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la Mar Mediterrànea. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'autumne, magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aigües de Busot.
| Municipis de L'Alacantí | |
|---|---|
| Agost • Aigües de Busot • Alacant • Busot • El Campello • Muchamel • Sant Joan d'Alacant • Sant Vicent del Raspeig • La Torre de les Maçanes • Xixona | |