Diferència entre les revisions de "Finlandisació"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''finlandisació''' (en alemà, ''Finnlandisierung''; en anglés ''Finlandization''; en finés…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Flag of Finland.svg|miniaturadeimagen|Bandera de Finlàndia]]
 
El terme '''finlandisació''' (en [[idioma alemà|alemà]], ''Finnlandisierung''; en [[idioma anglés|anglés]] ''Finlandization''; en [[idioma finés|finés]] ''suomettuminen'') va ser falcat pels mijos de comunicació [[Occident|occidentals]] durant la [[guerra freda]] per a descriure la política de neutralitat exterior eixercida per [[Finlàndia]].  
 
El terme '''finlandisació''' (en [[idioma alemà|alemà]], ''Finnlandisierung''; en [[idioma anglés|anglés]] ''Finlandization''; en [[idioma finés|finés]] ''suomettuminen'') va ser falcat pels mijos de comunicació [[Occident|occidentals]] durant la [[guerra freda]] per a descriure la política de neutralitat exterior eixercida per [[Finlàndia]].  
  
En opinió de dits mijos i els àmbits de la política internacional que propagaven este terme, eixe [[Països nòrdics|país nòrdic]], encara estant situat al [[oest]] del [[Bloc de l'Este|teló d'acer]], evitava prendre postures en els assunts que pogueren irritar a l'[[Unió Soviètica]], la qual cosa, en la pràctica, va tindre com a conseqüència la reducció de la sobirania política del país. Segons esta interpretació, Finlàndia (i en menor mida [[Àustria]]) pertanyia, en molts casos, a l'àmbit de l'influència soviètica, a pesar de conservar el seu sistema de [[democràcia]] occidental i no mantindre estacionades en el seu sol a forces soviètiques com els països a l'est del teló d'acer.
+
En opinió de dits mijos i els àmbits de la política internacional que propagaven este terme, eixe [[Països nòrdics|país nòrdic]], encara estant situat al [[oest]] del [[Bloc de l'Este|teló d'acer]], evitava prendre postures en els assunts que pogueren irritar a l'[[Unió Soviètica]], lo que, en la pràctica, va tindre com a conseqüència la reducció de la sobirania política del país. Segons esta interpretació, Finlàndia (i en menor mida [[Àustria]]) pertanyia, en molts casos, a l'àmbit de l'influència soviètica, a pesar de conservar el seu sistema de [[democràcia]] occidental i no mantindre estacionades en el seu sol a forces soviètiques com els països a l'est del teló d'acer.
  
Els primers en amprar este terme varen ser els polítics [[Alemània|alemans]] que tenien por de que el desequilibri de les forces a favor del [[Pacte de Varsòvia]] permetera a l'Unió Soviètica eixercir una tutela sobre la [[Alemània Occidental|República Federal d'Alemanya]] a l'estil finlandés. El concepte va ser recuperat per la [[OTAN]], per a justificar una major presència militar [[Estats Units|nortamericana]] en Alemanya i el desplegament dels missils ''[[MGM-31 Pershing|Pershing]]'' en este país.
+
Els primers en amprar este terme varen ser els polítics [[Alemània|alemans]] que tenien por de que el desequilibri de les forces a favor del [[Pacte de Varsòvia]] permetera a l'Unió Soviètica eixercir una tutela sobre la [[Alemània Occidental|República Federal d'Alemanya]] a l'estil finlandés. El concepte va ser recuperat per la [[OTAN]], per a justificar una major presència militar [[Estats Units|nortamericana]] en Alemanya i el desplegament dels missils ''[[MGM-31 Pershing|Pershing]]'' en este país.
  
 
[[Categoria:Guerra freda]]
 
[[Categoria:Guerra freda]]
 +
[[Categoria:Finlàndia]]

Última revisió del 17:07 11 oct 2024

Bandera de Finlàndia

El terme finlandisació (en alemà, Finnlandisierung; en anglés Finlandization; en finés suomettuminen) va ser falcat pels mijos de comunicació occidentals durant la guerra freda per a descriure la política de neutralitat exterior eixercida per Finlàndia.

En opinió de dits mijos i els àmbits de la política internacional que propagaven este terme, eixe país nòrdic, encara estant situat al oest del teló d'acer, evitava prendre postures en els assunts que pogueren irritar a l'Unió Soviètica, lo que, en la pràctica, va tindre com a conseqüència la reducció de la sobirania política del país. Segons esta interpretació, Finlàndia (i en menor mida Àustria) pertanyia, en molts casos, a l'àmbit de l'influència soviètica, a pesar de conservar el seu sistema de democràcia occidental i no mantindre estacionades en el seu sol a forces soviètiques com els països a l'est del teló d'acer.

Els primers en amprar este terme varen ser els polítics alemans que tenien por de que el desequilibri de les forces a favor del Pacte de Varsòvia permetera a l'Unió Soviètica eixercir una tutela sobre la República Federal d'Alemanya a l'estil finlandés. El concepte va ser recuperat per la OTAN, per a justificar una major presència militar nortamericana en Alemanya i el desplegament dels missils Pershing en este país.