Diferència entre les revisions de "Idioma estonià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Estoni |nomnatiu= Eesti |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Estònia |regió=Mar Bàltic |parlants= 1.100.000 |parlantsnatius= ...».) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
| − | |nom= | + | |nom= Estonià |
|nomnatiu= Eesti | |nomnatiu= Eesti | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|família=[[Llengúes uràliques|Uràlica]]<br /> | |família=[[Llengúes uràliques|Uràlica]]<br /> | ||
[[Llengúes fino-ugries|Fino-ugri]]<br /> | [[Llengúes fino-ugries|Fino-ugri]]<br /> | ||
| − | ''' | + | '''Estonià''' |
|nació=[[Estònia]] | |nació=[[Estònia]] | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | + | L''''idioma estonià''' (''eesti keel'') és una llengua [[Llengües fino-ugries|fino-ugria]] parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en [[Estònia]]. | |
== Clasificació == | == Clasificació == | ||
| − | + | L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, [[Idima letó|letó]] o [[Idioma lituà|lituà]], les quals són llengües bàltiques, sino en el [[finés]], parlat a l'atre costat del golf de [[Finlàndia]], i també, encara que molt lluntanament, en el [[Idioma húngar|húngar]]. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres. | |
== Fonologia == | == Fonologia == | ||
=== Característiques fonològiques generals === | === Característiques fonològiques generals === | ||
| − | Una de les | + | Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit. |
| − | === | + | === Descripció fonemàtica i alofònica === |
| − | ''õ'', so vocàlic no redondejat, | + | ''õ'', so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en [[Idioma portugués|portugués]], és paregut al [[Idioma vietnamita|vietnamita]] ''o-horn''). |
== Escritura == | == Escritura == | ||
| − | === Característiques generals del sistema d'escritura == | + | === Característiques generals del sistema d'escritura === |
| − | Al igual que el letó | + | Al igual que el [[letó]] i el [[lituà]], el estonià utilisa els caràcters de l'[[alfabet]] [[llatí]]. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres ''š, ž, ä, ö, ü'' i ''õ''. |
== Breu vocaublari == | == Breu vocaublari == | ||
| − | linn > ciutat | + | *linn > ciutat |
| − | vana > vell | + | *vana > vell |
| − | tere! > ¡hola! | + | *tere! > ¡hola! |
| − | head aega > Adeu | + | *head aega > Adeu |
| − | olgu > val | + | *olgu > val |
| − | aitäh > gràcies | + | *aitäh > gràcies |
| − | täna > hui | + | *täna > hui |
| − | eile > ahir | + | *eile > ahir |
| − | raamat > llibre | + | *raamat > llibre |
| − | vesi > | + | *vesi > aigua |
| − | isa > pare | + | *isa > pare |
| − | ema > mare | + | *ema > mare |
=== Eixemple de llengua === | === Eixemple de llengua === | ||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
:[[Tony Blackplait]] | :[[Tony Blackplait]] | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Estònia]] | * [[Estònia]] | ||
* [[Idioma finés]] | * [[Idioma finés]] | ||
| − | + | {{Llengües uràliques}} | |
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Llengües uràliques]] |
Última revisió del 10:19 2 jun 2024
| Estonià Eesti | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Estònia |
| Regió: | Mar Bàltic |
| Parlants: | 1.100.000 |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Uràlica Fino-ugri |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Estònia |
| Regulat per: | Eesti Keele Instituut |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | et |
| ISO 639-2 | est |
| ISO/FDIS 639-3 | est |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'idioma estonià (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.
Clasificació[editar | editar còdic]
L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntanament, en el húngar. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
Fonologia[editar | editar còdic]
Característiques fonològiques generals[editar | editar còdic]
Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.
Descripció fonemàtica i alofònica[editar | editar còdic]
õ, so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).
Escritura[editar | editar còdic]
Característiques generals del sistema d'escritura[editar | editar còdic]
Al igual que el letó i el lituà, el estonià utilisa els caràcters de l'alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.
Breu vocaublari[editar | editar còdic]
- linn > ciutat
- vana > vell
- tere! > ¡hola!
- head aega > Adeu
- olgu > val
- aitäh > gràcies
- täna > hui
- eile > ahir
- raamat > llibre
- vesi > aigua
- isa > pare
- ema > mare
Eixemple de llengua[editar | editar còdic]
- MUSTA LIPU VALGUSES
- Tule ümber on kogunend mõned.
- Ridva otsas must laperdav kalts.
- Ahnelt neelab mu saamatud kõned
- Sügistuule käes kahisev malts.
- Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
- Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
- Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
- Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
- Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
- Sellest, mida sa tohid ja pead.
- Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
- Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
- Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
- Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
- Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
- Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
- Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
- Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
- Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
- Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
- Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
- Must nagu lõpmatu maailmaruum.
- Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
- Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Vore també[editar | editar còdic]
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |