Diferència entre les revisions de "Blanquerna"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Blanquerna.jpg|thumb| | + | [[Archiu:Blanquerna.jpg|thumb|350px|Blanquerna]] |
El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Traducció al valencià == | == Traducció al valencià == | ||
| + | [[Archiu:Blanquernav.jpg|thumb|250px|Blanquerna]] | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}} | ||
{{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna. | {{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna. | ||
Última revisió del 12:27 24 dec 2023
El Blaquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (1276-1283), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de Ramon Llull, la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'Edat Mija i en els escritors posteriors.
El Blanquerna fon escrit en Montpellier en l'any 1283, en balear, l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa.
Finalment devindrà un ermità, que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna.
Llengües[editar | editar còdic]
Les primeres obres de Ramon Llull conegudes estan escrites en àrap: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al balear. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en balear, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no n'ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el balear, Ramón Llull fon el primer en usar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialisada.
Traducció al valencià[editar | editar còdic]
El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.
Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.
En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.
En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.El Blanquerna fon traduït a la llengua valenciana pel català, Joan Bonlabi.