| En l'any [[1371]] Bolonya va obtindre la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibelins de Bolonya varen planejar obrir la porta de la ciutat al marquès Nicolau II d'Este, Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar als Lambertazzi. Bolonya va respondre en resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per a ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del [[sigle XV]], baix el govern de Joan II Bentivoglio. Més tart, el districte va ser lliurat en l'any [[1514]] a la família Manzoli i més tart als ducs d'Acquasparta. | | En l'any [[1371]] Bolonya va obtindre la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibelins de Bolonya varen planejar obrir la porta de la ciutat al marquès Nicolau II d'Este, Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar als Lambertazzi. Bolonya va respondre en resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per a ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del [[sigle XV]], baix el govern de Joan II Bentivoglio. Més tart, el districte va ser lliurat en l'any [[1514]] a la família Manzoli i més tart als ducs d'Acquasparta. |
− | En l'any [[1810]] es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es varen incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent despuix de la caiguda del fascisme, durant la [[Segona Guerra Mundial]]. | + | En l'any [[1810]] es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es varen incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent despuix de la caiguda del fascisme, durant la [[Segona Guerra Mundial]]. |