Diferència entre les revisions de "Idioma ucranià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ
 
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ
 
|atresdenominacions=
 
|atresdenominacions=
−
|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rúsia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hungria]], [[Rumania]], [[Bielorrúsia]], [[Sèrbia]] i [[Kasajistà]]
+
|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[Kazakstan]]
 
|parlants= 41 millons
 
|parlants= 41 millons
 
|parlantsnatius=  
 
|parlantsnatius=  
Llínea 22: Llínea 22:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
 +
L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrús|bielorrús]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrús i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
  
−
El '''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma Bielorrus|bielorrus]]. El ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notbales diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat s'asembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuixen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
+
L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kíev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent.
  
−
El idioma ucranià està actualment mergit de un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquant amillons d'ucranians en tot lo món, incloint 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que prevaleix. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable desde el pasat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions desde les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recurrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la lengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus prevalix inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi ausent.
+
Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstrucció al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítiques incentives per part de l'estat.
−
 
 
−
Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la poblacio rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre pac a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliteraria del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supresió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
 
  
 
== Alfabet ==
 
== Alfabet ==
Llínea 49: Llínea 48:
  
 
== Grups de variants ==
 
== Grups de variants ==
−
[[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups del ucranià ([[2005]]).]]
+
[[File:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]])]]
 
* '''Grup septentrional'''  
 
* '''Grup septentrional'''  
 
** '''Polesi'''
 
** '''Polesi'''
Llínea 73: Llínea 72:
 
** '''Podoli'''
 
** '''Podoli'''
  
−
== Veja's també ==
+
== Vore també ==
−
*[[Ucrània]]
+
* [[Ucrània]]
−
*[[Llengües eslaves]]
+
* [[Llengües eslaves]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ukrainian language}}
 +
 
 +
{{Llengües eslaves}}
  
 +
[[Categoria:Ucrània]]
 
[[Categoria:Llengües eslaves]]
 
[[Categoria:Llengües eslaves]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 18:04 28 abr 2024

Ucranià
українська мова / Ukrajinsĭka Mova
Pronunciació: AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ
Atres denominacions:
Parlat en: Ucrània, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Romania, Bielorrússia, Sèrbia i Kazakstan
Regió:
Parlants: 41 millons
Rànquing: 26ª
Família: Indoeuropea

   Eslava
    Oriental
     Ucranià

estatus oficial
Llengua oficial de: Ucrània, Transnístria (Moldàvia)
Regulat per: Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
còdics de la llengua
ISO 639-1 uk
ISO 639-2 ukr
ISO/FDIS 639-3 ukr
SIL
vore també: llengua

L'ucranià (украї́нська мо́ва, transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrús. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrús i l'ucranià sorgiren de l'idioma ruté antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En Kíev se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea l'ucranià està casi absent.

Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstrucció al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítiques incentives per part de l'estat.

Alfabet[editar | editar còdic]

A a Б б В в Г г Ґ ґ Д д Е е Є є Ж ж З з И и
A a B b V v J j G g D d E e Ye Zh Z z Ɨ ɨ
I i Ї ї Й й К к Л л М м Н н О о П п P p С с
I i Yi Ll ll K k L l M m N n O o P p R r S s
Т т У у Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ь ь Ю ю Я я
T t U u F f J j Ts Ch Sh Shch signe

moll

Yu Ya

Grups de variants[editar | editar còdic]

Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià (2005)
  • Grup septentrional
    • Polesi
      • Polesi occidental
      • Polesi central
      • Polesi oriental
  • Grup sudoriental
    • Dniéper (poltau)
    • Slobozhà
    • Estepa
  • Grup sudoccidental
    • Volini
    • Nadsià
    • Galitzià (o del Dniéster superior)
    • Lemko
    • Boiko
    • Transcarpàtic
      • Dolinià
    • Hutsul
    • Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
    • Podoli

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_ucranià&oldid=314734»