Diferència entre les revisions de "Proyecte Manhattan"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte | + | [[Archiu:Trinity shot color.jpg|miniaturadeimagen|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]] |
| + | El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]]. | ||
Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]). | Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]). | ||
| − | El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d' | + | El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de l'any [[1947]]. |
| + | |||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Segona Guerra Mundial]] | ||
Última revisió del 13:57 10 gin 2023
El Proyecte Manhattan (en anglés: Manhattan Project) fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la Segona Guerra Mundial que va produir les primeres armes nuclears, liderat pels Estats Units en el respal del Regne Unit i de Canadà. Des de l'any 1942 fins a l'any 1946, el proyecte va estar baix la direcció del general major Leslie Groves, del Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units, mentres que el físic nuclear Robert Oppenheimer va ser el director del Laboratori Nacional de Los Alamos, en el que es varen dissenyar les pròpies bombes nuclears. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de Districte Manhattan (en anglés: Manhattan District), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, Desenroll de Materials Substituts (en anglés: Development of Substitute Materials). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte Tube Alloys. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials fisibles, en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.
Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un arma de fissió de tipo balístic, relativament senzilla, i un arma nuclear d'implosió, de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba Thin Man va resultar ser poc pràctic per al seu us en plutoni, per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada Little Boy que utilisava urani-235, un isòtop que constituïx solament el 0,7 % del urani en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del urani-238 a causa de les seues semblances químiques i de massa. Es varen amprar tres métodos per al enriquiment d'urani: l'us de calutrons, la difusió gaseosa i la termoforesis. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions Clinton Engineer Works, en Oak Ridge (Tennessee).
El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la prova Trinity, realisada en el camp de tir i bombardeig de Alamogordo el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo Little Boy i Fat Man es varen utilisar respectivament un més despuix en els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'atoló Bikini com a part de la operació Crossroads, va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la radiologia i va cimentar les bases de la armada nuclear. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units en giner de l'any 1947.