Diferència entre les revisions de "Idioma serbocroata"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Serbocroata |nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sèrbia, Croàcia, [[M...».) |
|||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[ | + | |estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegro]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] |
|regió= [[Península Balcànica|Balcans]] | |regió= [[Península Balcànica|Balcans]] | ||
|parlants= 21 millons | |parlants= 21 millons | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | ||
[[Llengües eslaves|Eslau]]<br /> | [[Llengües eslaves|Eslau]]<br /> | ||
| − | Meridional | + | Meridional<br /> |
| − | ''Serbocorata'' | + | '''Serbocorata'''<br /> |
| − | |nació= En | + | |nació= En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte. |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= No està regulat | |regulat= No està regulat | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües | + | El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis. |
| − | Fon una de les llengües oficials (junt | + | Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. |
| − | La forma | + | La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). |
| − | En la separació de Yugoslàvia i | + | En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Serbo-Croatian language}} | ||
| + | {{Llengües eslaves}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 15:54 11 jun 2024
| Serbocroata Srpskohrvatski / Српскохрватски | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Sèrbia, Croàcia, Montenegro i Bòsnia i Herzegovina |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 21 millons |
| Rànquing: | 44 |
| Família: | Indoeuropea Eslau |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | sh |
| ISO 639-2 | scr, scc |
| ISO/FDIS 639-3 | hbs |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els països de Sèrbia, Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Herzegovina. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.
Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de l'any 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.
La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).
En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma serbocroata.
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |