Diferència entre les revisions de "Ibn Buqlaris"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de Al-Andalus naixcut en Saragossa en el sigle XI i fallit al comença…») |
|||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del . | + | '''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del [[sigle XII]]. |
| − | Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in. | + | Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat ''Kitab al Mustaini'' o ''Llibre del-Musta'in''. |
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide. | Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide. | ||
| − | En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i | + | En ''Kitab al Mustaini'' apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: [[grec]], [[àrap]], persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i [[Valéncia]] : ‘parthal’ ([[pardal]]), ‘letuga’ ([[lletuga]]), ‘lop’ ([[llop]]), ‘formache’ ([[formage]]), ’lebre’ ([[llebre]]), ’ ’thapara’ ([[tapera]]), ’thomiello’ ([[tomello]])...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic. |
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques. | Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques. | ||
| − | Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva. | + | Va escriure aixina mateix ''Risalat al-tabyin wa-l-tartill'' o ''Epístola de l'explicació i la reglamentació'', un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de [[Galeno]] que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
* [[Llengua mossàrap]] | * [[Llengua mossàrap]] | ||
* [[Harges]] | * [[Harges]] | ||
| + | * [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| − | |||
| − | |||
* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22) | * Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22) | ||
| Llínea 23: | Llínea 24: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Meges]] |
| + | [[Categoria:Botànics]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors de al-Àndalus]] | [[Categoria:Escritors de al-Àndalus]] | ||
Última revisió del 11:38 19 oct 2024
Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili va ser un mege i botànic judeu de Al-Andalus naixcut en Saragossa en el sigle XI i fallit al començament del sigle XII.
Va redactar en l'any 1106 un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in.
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.
En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valéncia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.
Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bosch Vilá, Jacinto, «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro», Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11, 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)
- Maíllo Salgado, Felipe, «Los judíos y la ciencia en la Península Ibérica en el medievo», Memoria de Sefarad, Toledo, Centro Cultural San Marcos, octubre de 2002 – enero de 2003, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, pág. 286.