Diferència entre les revisions de "Fanc"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Cassola.jpg|thumb|250px| | + | [[Archiu:Cassola.jpg|thumb|250px|[[Caçola]] de fanc]] |
El '''fanc''' (del gòtic fani, mat. sign. cf. l'oc. fanc, l'[[aragonés]] fanc, l'it. fango, el cat. fang.) és una massa pastosa que es forma per l'unió de l'[[aigua]] en la terra. El fanc és una mescla semilíquida d'[[aigua]] i terra composta per sediments, partícules de pols i [[Argila|argila]]. Els depòsits de fanc s'endurixen en el pas del temps. | El '''fanc''' (del gòtic fani, mat. sign. cf. l'oc. fanc, l'[[aragonés]] fanc, l'it. fango, el cat. fang.) és una massa pastosa que es forma per l'unió de l'[[aigua]] en la terra. El fanc és una mescla semilíquida d'[[aigua]] i terra composta per sediments, partícules de pols i [[Argila|argila]]. Els depòsits de fanc s'endurixen en el pas del temps. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Zoologia == | == Zoologia == | ||
[[Archiu:Elebarro.jpg|thumb|250px|Elefant en el fanc]] | [[Archiu:Elebarro.jpg|thumb|250px|Elefant en el fanc]] | ||
| − | Alguns animals, com els [[elefant|elefants]], utilisen el fanc com a protector contra paràsits, insectes i la radiació solar. Ademés, els fangars solen constituir importants biòtops en diferents ecosistemes. | + | Alguns animals, com els [[elefant|elefants]], utilisen el fanc com a protector contra paràsits, insectes i la radiació solar. També per a reduïr la seua temperatura corporal, al untar-se de fanc tot el cos, en lo que conseguixen una capa protectora natural que els defén dels rajos solars. |
| + | |||
| + | Ademés, els fangars solen constituir importants biòtops en diferents ecosistemes. | ||
== Expressions en valencià == | == Expressions en valencià == | ||
| Llínea 32: | Llínea 34: | ||
* Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situació difícil i complicada. | * Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situació difícil i complicada. | ||
* Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situació deshonrosa. | * Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situació deshonrosa. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Mud}} | |
| + | {{DGLV|Fanc}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Barro Fanc en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Barro Fanc en Wikipedia] | ||
| − | |||
[[Categoria:Materials]] | [[Categoria:Materials]] | ||
[[Categoria:Matèries primes]] | [[Categoria:Matèries primes]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
Última revisió del 19:02 12 dec 2024
El fanc (del gòtic fani, mat. sign. cf. l'oc. fanc, l'aragonés fanc, l'it. fango, el cat. fang.) és una massa pastosa que es forma per l'unió de l'aigua en la terra. El fanc és una mescla semilíquida d'aigua i terra composta per sediments, partícules de pols i argila. Els depòsits de fanc s'endurixen en el pas del temps.
Usos[editar | editar còdic]
Els usos són molt variats, des de la construcció a on s'usa per a donar-li terminació de calitat, fabricació d'envasos per a almagasenar aigua, en l'artesania com a gerros de fanc, elements decoratius i també en l'escultura.
Construcció[editar | editar còdic]
El fanc és un dels primers materials usats per l'home per a construir refugis. El fanc apilat a mà (cob), en forma de rajoles (atobó), o compactat (tapiador) és una forma molt barata i poc tecnificada de crear parets i murs, per lo que ha segut àmpliament utilisat per les civilisacions antigues aixina com per les cultures ubicades en entorns desèrtics, a on escasseja la pedra i la fusta.
Artesania[editar | editar còdic]
També s'utilisa per a fer tota classe d'artesania, com atifells per a la cuina en el fanc cuit i objectes de decoració. En el fanc cuit, fanc fi, cuit i enverniçat en el que es fan objectes de l'escurada, com ara caçoles, plats, tasses...
Atres usos[editar | editar còdic]
Un bany de fanc, usualment en ingredients especials, s'usa per motius de bellea, salut o plaure.
Zoologia[editar | editar còdic]
Alguns animals, com els elefants, utilisen el fanc com a protector contra paràsits, insectes i la radiació solar. També per a reduïr la seua temperatura corporal, al untar-se de fanc tot el cos, en lo que conseguixen una capa protectora natural que els defén dels rajos solars.
Ademés, els fangars solen constituir importants biòtops en diferents ecosistemes.
Expressions en valencià[editar | editar còdic]
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) se solen utilisar en llengua valenciana diferents expressions relatives al fanc:
- Ficar ad algú en el fanc, loc. Posar ad algú en una situació compromesa, perillosa.
- Eixir del fanc, loc. Eixir exitós de grans dificultats.
- Enviar ad algú a pastar fanc, loc. Llevar-se ad algú de damunt de males maneres, enviar-lo a fer punyetes.
- Ficar-se en un fanc, loc. Posar-se en una situació difícil i complicada.
- Estar enmig del fanc, loc. Viure o estar en una situació deshonrosa.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fanc.
«Fanc». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Fanc en Wikipedia