Diferència entre les revisions de "Palau de Santa Cruz"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
El rei [[Felip IV d'Espanya]] ordenà en l'any [[1629]] la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la [[Sala d'Alcaldes de Casa i Cort]] i de la [[Presó de la Cort]], sent obra de l'aparellador [[Alonso Carbonel]] entre [[1629]] i [[1636]], junt en atres arquitectes madrilenys.<ref>José Antonio de Urbina,[http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/Ministerio/Historia/Sedes/Documents/HISTORIA%20DEL%20PALACIO%20DE%20SANTA%20CRUZ.pdf ''História del Palacio de Santa Cruz'' {{es}}] a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, ''s.d.'' (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]</ref> L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any [[1767]] finalisà la seua funció de [[presó]] per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya ''dormir baix l'àngel'' com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any [[1791]] lo destruí completament, a soles la frontera va salvar-se'n. | El rei [[Felip IV d'Espanya]] ordenà en l'any [[1629]] la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la [[Sala d'Alcaldes de Casa i Cort]] i de la [[Presó de la Cort]], sent obra de l'aparellador [[Alonso Carbonel]] entre [[1629]] i [[1636]], junt en atres arquitectes madrilenys.<ref>José Antonio de Urbina,[http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/Ministerio/Historia/Sedes/Documents/HISTORIA%20DEL%20PALACIO%20DE%20SANTA%20CRUZ.pdf ''História del Palacio de Santa Cruz'' {{es}}] a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, ''s.d.'' (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]</ref> L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any [[1767]] finalisà la seua funció de [[presó]] per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya ''dormir baix l'àngel'' com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any [[1791]] lo destruí completament, a soles la frontera va salvar-se'n. | ||
| − | En l'any [[1953]], durant la dictadura [[franquisme|franquista]] s'hi va firmar el [[Pacte de Madrid (1953)|Pacte de Madrit]], una série de convenis, principalment de colaboració militar entre [[Espanya]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], lo que va fer eixir al règim de [[Franco]] del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.<ref name = CBL >Carlos Barciela López, [http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-ayuda-americana-a-espana-19531963--0/html/ff251376-82b1-11df-acc7-002185ce6064_3.html «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» {{es}} i {{ca}}], ''L'ajuda americana a Espanya (1953-1963)'', Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6</ref> | + | En l'any [[1953]], durant la dictadura [[franquisme|franquista]] s'hi va firmar el [[Pacte de Madrid (1953)|Pacte de Madrit]], una série de convenis, principalment de colaboració militar entre [[Espanya]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], lo que va fer eixir al règim de [[Franco]] del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.<ref name = CBL >Carlos Barciela López, [http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-ayuda-americana-a-espana-19531963--0/html/ff251376-82b1-11df-acc7-002185ce6064_3.html «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» {{es}} i {{ca}}], ''L'ajuda americana a Espanya (1953-1963)'', Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6</ref> |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
Última revisió del 12:08 10 ago 2024
| Palau de Santa Cruz | |
_03.jpg) Palau de Santa Cruz i Font d'Orfeu. | |
| Ficha tècnica | |
|---|---|
| Tipo | Presó de Cort |
| Localisació | Pl. Provincia (Centre) Madrid  Espanya
|
| Estil | Herrerià |
El Palau de Santa Cruz, situat en la ciutat de Madrit, és hui dia la seu del Ministeri d'Assunts Exteriors i Cooperació d'Espanya. Anteriorment tingué la funció de presó i de palau. Està declarat Be d'Interés Cultural des de 1996.
Història[editar | editar còdic]
El rei Felip IV d'Espanya ordenà en l'any 1629 la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort i de la Presó de la Cort, sent obra de l'aparellador Alonso Carbonel entre 1629 i 1636, junt en atres arquitectes madrilenys.[1] L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. Em l'any 1767 finalisà la seua funció de presó per a passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya dormir baix l'àngel com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha en la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi en l'any 1791 lo destruí completament, a soles la frontera va salvar-se'n.
En l'any 1953, durant la dictadura franquista s'hi va firmar el Pacte de Madrit, una série de convenis, principalment de colaboració militar entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, lo que va fer eixir al règim de Franco del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ José Antonio de Urbina,História del Palacio de Santa Cruz (espanyol) a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, s.d. (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]
- ↑ Carlos Barciela López, «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» (espanyol) i (català), L'ajuda americana a Espanya (1953-1963), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6