Diferència entre les revisions de "Curial e Güelfa"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''. | El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''. | ||
| − | La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la | + | La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la firma 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]]. |
== Controvèrsia == | == Controvèrsia == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu: | L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu: | ||
| − | {{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves | + | {{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.}} |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 11:33 4 gin 2023
Curial e Güelfa o Curial i Güelfa, és una novela de cavalleria humanística a l'italiana, escrita en valencià. Des de fa molt de temps importants investigadors saben i certifiquen que esta obra pertany a Enyego d'Àvalos.
Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de Milà i Nàpols (1445-1448) per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) (1414-1484); Íñigo Dávalos en castellà, Inico d'Avalos en italià, que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'Alfons V el Magnànim i, posteriorment, embaixador de la Corona d'Aragó en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la Biblioteca Nacional de Madrit a finals del sigle XIX. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, Curial, i les relacions en la seua dama, Güelfa.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del sigle XIX i porta la firma 9750 de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'Antoni Ferrando (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.
Controvèrsia[editar | editar còdic]
Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc a on va ser escrita la novela estan clars de moment.
L'investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un artícul seu titulat Troves de Mossen Jaume Febrer, entre atres coses, diu: