Diferència entre les revisions de "Greixer"
(Pàgina nova, en el contingut: «El Greixer és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a Saginer i Greixet. En castellà re…») |
|||
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El Greixer és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a Saginer i Greixet. En [[castellà]] rep el nom de sacamantecas, sacasebos o mantequero. | + | El '''Greixer''' (de [[greix]]) és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a '''Saginer''' (de [[sagí]]) i '''Greixet''' (de greix). En [[castellà]] rep el nom de ''sacamantecas'', ''sacasebos'' o ''mantequero''. |
+ | |||
+ | Personage de la mitologia popular valenciana que li trau el greix als chiquets i se'l menja o el ven per a curar l'anèmia i unes atres malalties. En el valencià septentrional rep el nom de saginer i en valencià meridional existix la freixura del Negre Chinchau. | ||
Es tracta d'un personage que espanta a les criatures, ya que antigament es fea creure que este personage raptava als chiquets per a fer sagí en el greix que els trea. | Es tracta d'un personage que espanta a les criatures, ya que antigament es fea creure que este personage raptava als chiquets per a fer sagí en el greix que els trea. | ||
− | En zones de la Comunitat Valenciana, com | + | En zones de la [[Comunitat Valenciana]], com [[Quatretonda]], s'utilisava l'expressió ''Tio Cuiro'', per fer referir-se a un tipo de saginer, i per això s'amprava com a espantacriatures. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 9: | Llínea 11: | ||
* [[Mitologia]] | * [[Mitologia]] | ||
* [[Mitologia valenciana]] | * [[Mitologia valenciana]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
+ | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
+ | * Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
+ | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
+ | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
+ | {{DGLV|Greixer}} | ||
+ | {{DGLV|Saginer}} | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] |
Última revisió del 10:50 19 set 2024
El Greixer (de greix) és un personage humà present en la cultura popular de molts països, en noms diferents. També conegut com a Saginer (de sagí) i Greixet (de greix). En castellà rep el nom de sacamantecas, sacasebos o mantequero.
Personage de la mitologia popular valenciana que li trau el greix als chiquets i se'l menja o el ven per a curar l'anèmia i unes atres malalties. En el valencià septentrional rep el nom de saginer i en valencià meridional existix la freixura del Negre Chinchau.
Es tracta d'un personage que espanta a les criatures, ya que antigament es fea creure que este personage raptava als chiquets per a fer sagí en el greix que els trea.
En zones de la Comunitat Valenciana, com Quatretonda, s'utilisava l'expressió Tio Cuiro, per fer referir-se a un tipo de saginer, i per això s'amprava com a espantacriatures.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas