Diferència entre les revisions de "Gerty Cori"
(Text reemplaça - ' de i' a ' d'i') |
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs') |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
En honor seu se nomenà el [[Cràter (impacte)|cràter]] [[Cori (cràter llunar)|Cori]] sobre la superfície de la [[Lluna]] i el cràter [[Cori (cràter sobre Venus)|Cori]] sobre la superfície de [[Venus (planeta)|Venus]]. Aixina mateix també fon nomenat en el seu honor l'[[asteroide]] [[(6175) Cori]] descobert el [[4 de decembre]] de [[1983]] per [[Antonín Mrkos]]. | En honor seu se nomenà el [[Cràter (impacte)|cràter]] [[Cori (cràter llunar)|Cori]] sobre la superfície de la [[Lluna]] i el cràter [[Cori (cràter sobre Venus)|Cori]] sobre la superfície de [[Venus (planeta)|Venus]]. Aixina mateix també fon nomenat en el seu honor l'[[asteroide]] [[(6175) Cori]] descobert el [[4 de decembre]] de [[1983]] per [[Antonín Mrkos]]. | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1947/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1947] | * {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1947/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1947] | ||
Última revisió del 16:22 28 jun 2022
Gerty Theresa Cori o Gerty Theresa Radnitz (Praga, Imperi austrohongarès 1896 - Saint Louis, EUA 1957) fon una bioquímica i professora universitària nort-americana, d'orige checoslovac, guardonada en el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en l'any 1947. Cori es convertí aixina en la tercera dona en conseguir este guardó despuix de Marie Curie i Irène Joliot-Curie.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer el 15 d'agost de 1896 en la ciutat de Praga, en aquells moments població situada en l'Imperi austrohongarès pero que hui en dia és la capital de la República Checa, en una família d'arrels judeues. En 1914 va ingressar en la Universitat Carolina de Praga per a estudiar bioquímica, a on conegué a Carl Ferdinand Cori, que es convertí en el seu espós i del qual prengué el llinage. Despuix de la Primera Guerra Mundial reprengué els seus estudis i conseguí llicenciar-se en l'any 1920
En l'any 1922 abdós emigraren als Estats Units a on Carl Cori conseguí ser nomenat membre del grup d'investigació de malalties infeccioses en el Roswell Park Cancer Institute de la ciutat de Buffalo, conseguint la nacionalitat nort-americana en l'any 1928. En 1942 fon nomenada professora de bioquímica en l'Universitat Washington de Saint Louis, situada en l'estat nort-americà de Massachusetts, càrrec que desenvoldrà fins a la seua mort el 26 d'octubre de 1957 a conseqüència d'una insuficiència renal.
Investigació científica[editar | editar còdic]
Al costat del seu espós va realisar investigacions sobre el metabolisme de l'hidrat de carbono i la glucosa, cosa que els va conduir a definir el nomenat cicle de Cori en l'any 1929, el moviment de l'energia al cos: del múscul al fege i d'este, novament, al múscul. En l'any 1947 abdós foren guardonats en la mitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seua investigació sobre la conversió catalítica del glucogen, premi compartit en el mege argentí Bernardo Alberto Houssay.
El matrimoni es traslladà a la Universitat de Washington a Saint Louis, a on Carl fon nomenat professor de farmacologia. Quan este fon nomenat director del Departament de bioquímica Gerty conseguí ser nomenada professora titular de bioquímica.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En honor seu se nomenà el cràter Cori sobre la superfície de la Lluna i el cràter Cori sobre la superfície de Venus. Aixina mateix també fon nomenat en el seu honor l'asteroide (6175) Cori descobert el 4 de decembre de 1983 per Antonín Mrkos.