Diferència entre les revisions de "Telèmac"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'16 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:telemac.jpg|thumb|Telèmac i [[Méntor]], ilustració per a les ''[[Aventures de Telèmac]]'' de [[François Fénelon]] ([[1699]])]]
+
[[File:Telemachus and Mentor1.JPG|thumb|Telèmac i [[Méntor]], ilustració per a les ''[[Aventures de Telèmac]] '' de [[François Fénelon]] ([[1699]])]]
 +
En la [[mitologia grega]], '''Telèmac''' (en [[grec antic]] Τηλέμαχος ''Têlémachos'', ‘que lluita llunt’, en alusió a son pare) és el fill d'[[Odisseu]] i de [[Penèlope]], i un personage de l'''[[Odissea]]'' d'[[Homer]].
  
 +
== Mit ==
 +
Telèmac era molt jove quan son pare va partir a la [[Guerra de Troya]]. Vint anys despuix, s'esforçà en plantar cara als pretenents que acossaven a sa mare i partí en busca de son pare, a qui tots donaven per mort. Inicialment anà a [[Pilos]] junt a [[Néstor (mitologia)|Néstor]] i posteriorment a [[Esparta]] junt a [[Menelao]] per a conseguir informació sobre ell. Néstor no sap res, pero Menelau li revela la visió de [[Proteu]] sobre son pare: Odisseu estigué retengut contra la seua voluntat per la nimfa [[Calips]]. Mentres tornava a [[Ítaca]], Telèmac acabà encontrant-se en son pare i li ajudà llavors a acabar en els pretenents.
  
En la [[mitologia grega]] '''Telèmac''' (en [[grec antic]] Τηλέμαχος ''Têlémachos'', ‘que lluita llunt’, en alusió a son pare) és el fill de [[Odiseu]] i de [[Penèlope]], i un personage de ''[[La Odisea]]'' de [[Homero]].
+
Els autors grecs divergien sobre el restant de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a [[Policasta]], filla de Néstor, a [[Nausícaa]], filla de [[Alcínoo]], a sa germanastra [[Casífone]], filla de [[Circe]], i fins a la pròpia Circe.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Claudio Eliano: Varia Historia, XIII, 12
 +
* Dictis Cretense, VI, 6
 +
* Lamb, Charles: The Adventures of Ulysses, Chapman & Hall, 1808; en [[anglés]]
 +
* Odisea, I, 216
 +
* Peck, Harry Thurston: Harper's Dictionary of Classical Antiquities, 1898
  
 +
== Bibliografia ==
 +
*  Smith, W., ed. (1867). «Telemachus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown & Co. iii.989. OCLC 68763679
  
== Mit ==
+
== Enllaços externs ==
 
+
{{Commonscat|Telemachus}}
Telèmac era molt jove quan son pare va partir a la [[Guerra de Troya]]. Vint anys després, s'esforça en plantar cara als pretenents que acossen a sa mare i part en busca de son pare, a qui tots donen per mort. Inicialment marcha a [[Pilos]] junt a [[Néstor (mitologia)|Néstor]] i més tart a [[Esparta]] junt a [[Menelao]] per a agarrar informació sobre ell. Néstor no sap res, pero Menelao li revela la visió de [[Proteo]] sobre son pare: Odiseu és retingut contra la seua voluntat per la nimfa [[Calipso]]. Mentres regressa a [[Ítaca]], Telèmac termina encontrant a son pare i li ajuda llavors a acabar en els pretenents.
 
  
Els autors grecs divergien sobre el rest de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a [[Policasta]], filla de Néstor, a [[Nausícaa]], filla de [[Alcínoo]], a la seua germanastra [[Casífone]], filla de [[Circe]], i inclús a la propia Circe.
+
[[Categoria:Mitologia]]
 +
[[Categoria:Mitologia grega]]

Última revisió del 19:18 11 nov 2024

Telèmac i Méntor, ilustració per a les Aventures de Telèmac de François Fénelon (1699)

En la mitologia grega, Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Têlémachos, ‘que lluita llunt’, en alusió a son pare) és el fill d'Odisseu i de Penèlope, i un personage de l'Odissea d'Homer.

Mit[editar | editar còdic]

Telèmac era molt jove quan son pare va partir a la Guerra de Troya. Vint anys despuix, s'esforçà en plantar cara als pretenents que acossaven a sa mare i partí en busca de son pare, a qui tots donaven per mort. Inicialment anà a Pilos junt a Néstor i posteriorment a Esparta junt a Menelao per a conseguir informació sobre ell. Néstor no sap res, pero Menelau li revela la visió de Proteu sobre son pare: Odisseu estigué retengut contra la seua voluntat per la nimfa Calips. Mentres tornava a Ítaca, Telèmac acabà encontrant-se en son pare i li ajudà llavors a acabar en els pretenents.

Els autors grecs divergien sobre el restant de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a Policasta, filla de Néstor, a Nausícaa, filla de Alcínoo, a sa germanastra Casífone, filla de Circe, i fins a la pròpia Circe.

Referències[editar | editar còdic]

  • Claudio Eliano: Varia Historia, XIII, 12
  • Dictis Cretense, VI, 6
  • Lamb, Charles: The Adventures of Ulysses, Chapman & Hall, 1808; en anglés
  • Odisea, I, 216
  • Peck, Harry Thurston: Harper's Dictionary of Classical Antiquities, 1898

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Smith, W., ed. (1867). «Telemachus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown & Co. iii.989. OCLC 68763679

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons