Diferència entre les revisions de "Faenza"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 15: Llínea 15:
 
En l'any [[756]] els llombards foren derrotats pel franc Pipí que els va obligar a cedir el territori al [[Papa]]. Des de llavors fon administrada pels bisbes de la ciutat, fins al [[sigle XI]].
 
En l'any [[756]] els llombards foren derrotats pel franc Pipí que els va obligar a cedir el territori al [[Papa]]. Des de llavors fon administrada pels bisbes de la ciutat, fins al [[sigle XI]].
  
El sistema de govern en un poder sobirà allunyat va donar pas al començament del [[sigle XIV]] a la senyoria dels caps guelfs, dirigits per la família dels Manfredi durant quasi doscents anys, plens d'intrigues, complots i guerres.
+
El sistema de govern en un poder sobirà alluntat va donar pas al començament del [[sigle XIV]] a la senyoria dels caps guelfs, dirigits per la família dels Manfredi durant quasi doscents anys, plens d'intrigues, complots i guerres.
  
 
En estos anys es va construir el Palazzo del Popolo, es va iniciar la construcció de la Rocca ([[1371]]) i del Duomo ([[1474]]) i es va refer la muralla.  
 
En estos anys es va construir el Palazzo del Popolo, es va iniciar la construcció de la Rocca ([[1371]]) i del Duomo ([[1474]]) i es va refer la muralla.  

Última revisió del 15:26 14 ago 2021

Faenza

Faenza és una ciutat d' Itàlia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.

Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 58.797 habitants.

Història[editar | editar còdic]

Favèntia (llatí Faventia) fon una ciutat de la Gàlia Cispadana en la via Emília a uns 15 km de Forum Cornelii (Imola) i de Forum Livii (Forli)

Fon una ciutat de províncies fundada probablement pels romans cap a l'any 180 a. C..Tenia ranc municipal i va continuar existint durant tot l'Imperi Romà; el cultiu principal era la vinya i era el districte que més vi produïa d'Itàlia.

Al final del sigle V va passar als ostrogots i posteriorment als bizantins i als llombards.

En l'any 756 els llombards foren derrotats pel franc Pipí que els va obligar a cedir el territori al Papa. Des de llavors fon administrada pels bisbes de la ciutat, fins al sigle XI.

El sistema de govern en un poder sobirà alluntat va donar pas al començament del sigle XIV a la senyoria dels caps guelfs, dirigits per la família dels Manfredi durant quasi doscents anys, plens d'intrigues, complots i guerres.

En estos anys es va construir el Palazzo del Popolo, es va iniciar la construcció de la Rocca (1371) i del Duomo (1474) i es va refer la muralla.

Més tart tornà de nou a l'Iglésia, que la va conservar fins al final del sigle XVIII. Ocupada pels francesos en juny de 1796, va passar a la república Cisalpina de la que fon capital, quedant posteriorment integrada en el Regne napoleònic d'Itàlia. En l'any 1859 fon ocupada pels sards i passà a formar part del Regne d'Itàlia en l'any 1860.

Durant la Segona Guerra Mundial, va patir importants bombardejos aliats en l'any 1944.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons