Diferència entre les revisions de "Parma"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important. | Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important. | ||
| − | En el | + | En el periodo de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar ([[43 a. C.]]). En l'any [[377]] la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any [[451]] fon saquejada per [[Àtila]]. |
Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]]. | Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]]. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà. | En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà. | ||
| − | L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], | + | L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], pero baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]]. |
El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia. | El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya. | El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya. | ||
| − | A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians | + | A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir. |
| − | En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]]. | + | En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:13 9 jul 2024
Parma és una ciutat d'Italia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Parma.
Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 195.687 habitants.
Història[editar | editar còdic]
Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia romana en l'any 183 a. C., enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.
En el periodo de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar (43 a. C.). En l'any 377 la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any 451 fon saquejada per Àtila.
Des de l'any 774 fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el sigle IX.
En el sigle XIII els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any 1344 Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en 1346 a Lluc Visconti, senyor de Milà.
L'estat milanès la va conservar fins a l'any 1511, pero baix la família Terzi es va fer independent breument (1404-1409); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat (1440-1449) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any 1511 es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al Papa, que en va prendre possessió en l'any 1512.
El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any 1731 a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.
El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any 1802 va caure en poder de França i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en 1814 i en 1815 el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any 1847 quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any 1860 es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.
A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any 1922 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.
En la Segona Guerra Mundial els aliats varen entrar en Parma el 25 d'abril de 1945.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parma.