Diferència entre les revisions de "Monzuno"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
En l'any [[1371]] Bolonya va obtindre la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibelins de Bolonya varen planejar obrir la porta de la ciutat al marquès Nicolau II d'Este, Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar als Lambertazzi. Bolonya va respondre en resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per a ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del [[sigle XV]], baix el govern de Joan II Bentivoglio. Més tart, el districte va ser lliurat en l'any [[1514]] a la família Manzoli i més tart als ducs d'Acquasparta. | En l'any [[1371]] Bolonya va obtindre la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibelins de Bolonya varen planejar obrir la porta de la ciutat al marquès Nicolau II d'Este, Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar als Lambertazzi. Bolonya va respondre en resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per a ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del [[sigle XV]], baix el govern de Joan II Bentivoglio. Més tart, el districte va ser lliurat en l'any [[1514]] a la família Manzoli i més tart als ducs d'Acquasparta. | ||
| − | En l'any [[1810]] es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es varen incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent despuix de la caiguda del | + | En l'any [[1810]] es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es varen incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent despuix de la caiguda del fascisme, durant la [[Segona Guerra Mundial]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:11 15 set 2024
Monzuno és un municipi italià, situat en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.
Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 6.375 habitants.
Història[editar | editar còdic]
En el sigle XII, Monzuno estava baix el domini del Marquesat de Toscana. Posteriorment va passar a ser una possessió dels Ubaldini i més tart va ser lliurat a Matilde de Canossa. Finalment, es va dividir entre les famílies nobles Da Monzuno, Da Montorio i Da Panico.
Inicialment el Castell formava part de la cort de Scanello i posteriorment es cedí a l'Iglésia de Pisa.
En l'any 1371 Bolonya va obtindre la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibelins de Bolonya varen planejar obrir la porta de la ciutat al marquès Nicolau II d'Este, Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar als Lambertazzi. Bolonya va respondre en resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per a ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del sigle XV, baix el govern de Joan II Bentivoglio. Més tart, el districte va ser lliurat en l'any 1514 a la família Manzoli i més tart als ducs d'Acquasparta.
En l'any 1810 es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es varen incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent despuix de la caiguda del fascisme, durant la Segona Guerra Mundial.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monzuno.