Diferència entre les revisions de "José Melchor Gomis"

Última revisió del 01:48 5 set 2023

José Melchor Gomis i Colomer, music romantic valencià

José Melchor Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de giner de 1791 - † París, 27 de juliol de 1836), compositor valencià del romanticisme.

Biografia[editar | editar còdic]

Primers anys[editar | editar còdic]

Naixqué en la ciutat d'Ontinyent el 6 de giner de 1791. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament del Regne de Valéncia. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del Regne de Valéncia, resident en Ontinyent. A l'edat de 10 anys, Gomis marcha a Valéncia.

Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la Catedral de Valéncia i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En Valéncia vixqué en Masarnau. Des de Valéncia eren diversos els viages que realisava a Ontinyent i a Els Alforins; a on descansava en les propietats de Miquel Osca i Guerau, a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a Madrit, a on estrenà el drama unipersonal (en a soles un personage i estrenat prèviament en Valéncia) La aldeana sense massa èxit.

Vida entre Paris i Londres[editar | editar còdic]

Exiliat en França al pujar al tro Ferran VII, en l'any 1823. Viajà a París. Amic de Masarnau, Berlioz, Rossini, Meyerbeer, començà a obtindre renom en els círculs parisencs.

En l'any 1827 viajà a Londres a on estrenà la cantada L'hivern en molt bona acollida i a on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.

Retorn a Paris[editar | editar còdic]

Retornat a París compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar Le diable à Seville, Le portefaix, Rok le barbu i Le revenant. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en l'any 2001, que posteriorment es representà en el Teatre de la Sarsuela de Madrit en Tolosa aixina com en la seua ciutat natal Ontinyent. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per Rossini.

També compongué música incidental per al drama Aben Humeya de Francisco Martínez de la Rosa, i un manual de cant famós en l'época que s'utilisà en Mèxic i en els Estats Units. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.

Se li ha atribuït l'autoria de l'Himne de Rec , oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que a soles lo adaptà per a música de banda.

Josep Melchor Gomis és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.

En l'any 2005 s'identificà en l'archiu històric d'Ontinyent un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.

Òperes[editar | editar còdic]

Sensibilisat i prudència o l'Aldeana, Madrit, 1821
Le Favori, no estrenada, 1829
La Damnée, no estrenada, 1831
Le Diable à Seville, París, 1831
Botany Bay, no estrenada, 1832
Le Revenant, París, 1833
Le Portefaix, París, 1834
Le Comte Julien, no estrenada, 1836
Rock le Barbu, París, 1836

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Dowling, Jhon. José Melchor Gomis, Ed. Castalia, Madrid, 1974
Gisbert, Rafael. Gomis, un músico romántico y su tiempo. Ed. Ajuntament d'Ontinyent, Ontinyent 1988. 360 pag. ISBN 84-505-8003-X
Gómez Amat, Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. Una emprenta borrada, Revista "Alba", nº 20, 2007
Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. Josep Melcior Gomis i la cançó lírica de saló. Institució Alfons el Magnànim, Valéncia, 2017

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Melchor Gomis.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Esbos}}
+[[File:Jose Melchor Gomis.jpg|right|thumb|250px|'''José Melchor Gomis''' i Colomer, music romantic valencià]]
-[[Image:Gomis.jpg|thumb|right| Josep Melchor Gomis.]]
+'''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], [[6 de giner]] de [[1791]] - † [[París]], [[27 de juliol]] de [[1836]]), compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[romanticisme]].
-'''Jose Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], 6 de giner de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), compositor [[valencià]] del [[romanticisme]].
 == Biografia ==
 === Primers anys ===
-Va naixer a la ciutat d'Ontinyent el 6 de gener de 1791. Fill de músic i pintor Josef Gomis, va estudiar a la Capellania de l'Assumpció de Santa María d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament del Regne Valencià. Les lliçons de música van arribar per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa María. En aquestos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del Regne Valencià, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marxa a [[València]].
+Naixqué en la ciutat d'[[Ontinyent]] el 6 de giner de [[1791]]. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'[[Ontinyent]]. Una de les capellanies més importants econòmicament del [[Regne de Valéncia]]. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del [[Regne de Valéncia]], resident en [[Ontinyent]]. A l'edat de 10 anys, Gomis marcha a [[Valéncia]].
-Va estudiar en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de València]] i les seues primeres composicions van ser de caràcter religiós. A València va viurer amb Masarnau. Des de València eren diversos els viatges que realitzava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. va viurer diversos actes revolucionaris a valència, però per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrid]], on va estrenar el drama unipersonal (ab un personatge sol i estrenat prèviament a València) ''La aldeana'' sense massa èxit.
+Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En [[Valéncia]] vixqué en Masarnau. Des de [[Valéncia]] eren diversos els viages que realisava a [[Ontinyent]] i a [[Els Alforins]]; a on descansava en les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], a on estrenà el drama unipersonal (en a soles un personage  i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit.
-=== Vida entre París i Londres ===
+=== Vida entre Paris i Londres ===
-Exiliat a França en pujar al tron [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], l'any [[1823]]. Va viajar a París. Amic de Masarnau, [[Hector Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], va començar a obtenir renom en els cercles parisins.
+Exiliat en [[França]] al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], en l'any [[1823]]. Viajà a [[París]]. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs.
-El 1827 va viatjar a [[Londres]] on va estrenar la cantata ''L'hivern'' ab molt bona acollida i on va publicar diverses cançons sobre tema espanyol.
+En l'any [[1827]] viajà a [[Londres]] a on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i a on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.
-=== Retorn a París ===
+=== Retorn a Paris ===
-Retornat a París compon diverses òperes sobre text francès entre les que cal esmentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera se n'ha fet una edició crítica a càrrec de l'Instituto Complutense de Ciencias Musicales el 2001, que posteriorment es va representar al [[Teatro de la Zarzuela]] de [[Madrid]] a [[Tolosa de Llenguadoc]] axina com a la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcástica d'Hector Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, te un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianiçada imposta per Rossini.
+Retornat a [[París]] compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en l'any [[2001]], que posteriorment es representà en el [[Teatre de la Sarsuela]] de [[Madrit]] en [[Tolosa]] aixina com en la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per [[Rossini]].
-També va compondre música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós a l'època que es va utilitzar a Mèxic i als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant va estar recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.
+També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós en l'época que s'utilisà en [[Mèxic]] i en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.
-=== l'[[Himne de Riego]] ===
+Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]] '', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns  pensen que a soles lo adaptà per a música de banda.
-Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Riego]]'', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat. No obstant, l'any [[1823]] es va publicar un manual de cançons patriòtiques de Cabrerizo on l'himme de Riego i diversos himnes restants son signats pel propi Melcior Gomis. També es conserven documents del ministeri d'Interior Francés on se cita a Gomis com l'Autor de l'Himne de Riego. A més es conserven imatges de l'original que es conservava a Ontinyent, gràcies a l'herència arreplegada pel músic Bonastre, el que confirma quasi totalment l'autoria. Actualment l'investigador Miquel Àngel Múrcia i Cambra està intentant demostrar els origens musicològics de l'himne de Riego, com ja diu [[Joan Fuster]]. L'himne té arails musicològiques d'una canço popular d'[[Ontinyent]].
-Josep Melcior Gomis és el compositor espanyol més internacional del [[segle XIX]], i la seua figura esta actualment en revitalització.
+'''Josep Melchor Gomis''' és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]].
-L'any 2005 es van identificar a l'arxiu històric d'[[Ontinyent]] un manuscrit amb la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig, que es troba en procés de estudi.
+En l'any [[2005]] s'identificà en l'archiu històric d'[[Ontinyent]] un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.
-== Operes ==
+== Òperes ==
-*''Sensibilidad y prudencia o la Aldeana'', Madrid, 1821
+*''Sensibilisat i prudència o l'Aldeana'', [[Madrit]], [[1821]]
-*''Le Favori'', no estrenada, 1829
+*''Le Favori'', no estrenada, [[1829]]
-*''La Damnée'', no estrenada, 1831
+*''La Damnée'', no estrenada, [[1831]]
-*''Le Diable à Seville'', París, 1831
+*''Le Diable à Seville'', [[París]], [[1831]]
-*''Botany Bay'', no estrenada, 1832
+*''Botany Bay'', no estrenada, [[1832]]
-*''Le Revenant'', París, 1833
+*''Le Revenant'', [[París]], [[1833]]
-*''Le Portefaix'',  París, 1834
+*''Le Portefaix'',  [[París]], [[1834]]
-*''Le Comte Julien'', no estrenada, 1836
+*''Le Comte Julien'', no estrenada, [[1836]]
-*''Rock le Barbu'', París, 1836
+*''Rock le Barbu'', [[París]], [[1836]]
-==Bibliografia==
+== Referències ==
-*{{es}} [[Carlos Gómez Amat]], ''Historia de la Música Española. Siglo XIX''. Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
+* [https://elpais.com/diario/1978/08/12/cultura/271720803_850215.html  José Melchor Gomis, un compositor romántico olvidado. El País]
-*{{es}} Dowling, John; ''José Melchor Gomis'', Ed. Castalia, Madrid 1974.
+* [https://musicadiz1812.es/compositor-gomis-colomer-jose-melchor.html José Melchor Gomis Colomer (1791 - 1836). Musicadiz1812.es]
-*{{es}} Gisbert, Rafael; ''Gomis, un músico romántico e
-*{{ca}} Miquel Àngel Múrcia i Cambra, ''Una emprempta Esborrada'', Revista "Alba", nº 20, 2007.
-[[Categoria: Biografies]]
+== Bibliografia ==
-[[es:José Melchor Gomis]]
+* Dowling, Jhon. ''José Melchor Gomis'', Ed. Castalia, Madrid, 1974
+* Gisbert, Rafael. ''Gomis, un músico romántico y su tiempo''. Ed. Ajuntament d'Ontinyent, Ontinyent 1988. 360 pag. ISBN 84-505-8003-X
+* Gómez Amat, Carlos. ''Historia de la Música Española. Siglo XIX.'' Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
+* Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. ''Una emprenta borrada'', Revista "Alba", nº 20, 2007
+* Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. ''Josep Melcior Gomis i la cançó lírica de saló''. Institució Alfons el Magnànim, Valéncia, 2017
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|José Melchor Gomis}}
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Músics]]
+[[Categoria:Músics valencians]]
+[[Categoria:Compositors]]
+[[Categoria:Compositors valencians]]