Diferència entre les revisions de "Idioma armeni"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|iso3= hye | |iso3= hye | ||
|sil= | |sil= | ||
| − | |mapa=[[File:Idioma armenio.png|200px|center | + | |mapa=[[File:Idioma armenio.png|200px|center|thumb|Distribució de l'Armeni]] |
}} | }} | ||
| − | L''''idioma armeni''' (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una [[llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] parlà pels armenis, poble originari del [[Càucas]]. És la llengua oficial en [[Armènia]] i en el | + | L''''idioma armeni''' (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una [[llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] parlà pels armenis, poble originari del [[Càucas]]. És la llengua oficial en [[Armènia]] i en el enclavament de [[Nagorno-Karabaj]], ademés de contar en una important presència en els següents països: |
* [[Estats Units]] (especialment en [[Los Àngeles]] i [[Nova York]]) | * [[Estats Units]] (especialment en [[Los Àngeles]] i [[Nova York]]) | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
| − | Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la [[República d'Armènia]], [[ | + | Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la [[República d'Armènia]], [[Rússia]] i [[Iran]]; i el occidental en [[Turquia]] i la diàspora armènia d'Occident. La diferència diu "barev", el occidental diu "parev". |
Atra classificació, la de Ajdarian de l'any [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh). | Atra classificació, la de Ajdarian de l'any [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh). | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Armeni Occidental]] | * [[Armeni Occidental]] | ||
Última revisió del 15:44 17 maig 2024
| Armeni Հայերեն /Hayeren | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Armènia i Nagorno-Karabaj |
| Regió: | |
| Parlants: | 7 millons |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Armeni |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Armènia i Nagorno-Karabaj |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | hy |
| ISO 639-2 | armn (B), hye (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | hye |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'idioma armeni (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una llengua indoeuropea parlà pels armenis, poble originari del Càucas. És la llengua oficial en Armènia i en el enclavament de Nagorno-Karabaj, ademés de contar en una important presència en els següents països:
- Estats Units (especialment en Los Àngeles i Nova York)
- Canadà
- Georgia
- Argentina
- Brasil.
Dialectes[editar | editar còdic]
Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la República d'Armènia, Rússia i Iran; i el occidental en Turquia i la diàspora armènia d'Occident. La diferència diu "barev", el occidental diu "parev".
Atra classificació, la de Ajdarian de l'any 1909, distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh).