Diferència entre les revisions de "Martí Joan de Galba"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Tirant lo Blanch I (1873-1905) (portada).jpg|thumb|Tirant lo Blanch ([[1873]]-[[1905]]) (portada)]] | [[File:Tirant lo Blanch I (1873-1905) (portada).jpg|thumb|Tirant lo Blanch ([[1873]]-[[1905]]) (portada)]] | ||
| − | '''Martí Joan de Galba''' ([[Valéncia]], ¿? - [[1490]]). | + | '''Martí Joan de Galba''' ([[Valéncia]], ¿? - † [[1490]]). Fon considerat l'autor de la quarta i última part del llibre [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] degut a la seua mort. |
Martí Joan de Galba ya no es considera sériament com a coautor de la famosa novela de cavalleries [[Tirant lo Blanch]] publicada en Valéncia en l'any [[1490]]. I si l'obra que va eixir de l'imprenta de Nicolás Spindeler en l'any 1490 no correspon exactament al manuscrit que Martorell li va deixar com a penyora a Martí Joan de Galba, prestamiste valencià, hui en dia no obstant cap estudiós del tema dona fe ya al colofó que resa que Galba és el traductor de la quarta part de la novela. És provablement un afegitó de l'impressor, ya que Galba, que no era cap lliterat, va morir ans que fora acabat d'imprimir l'incunable. Hi ha qui pensa que qui va intervindre segurament en l'obra va ser [[Joan Roiç de Corella]]. | Martí Joan de Galba ya no es considera sériament com a coautor de la famosa novela de cavalleries [[Tirant lo Blanch]] publicada en Valéncia en l'any [[1490]]. I si l'obra que va eixir de l'imprenta de Nicolás Spindeler en l'any 1490 no correspon exactament al manuscrit que Martorell li va deixar com a penyora a Martí Joan de Galba, prestamiste valencià, hui en dia no obstant cap estudiós del tema dona fe ya al colofó que resa que Galba és el traductor de la quarta part de la novela. És provablement un afegitó de l'impressor, ya que Galba, que no era cap lliterat, va morir ans que fora acabat d'imprimir l'incunable. Hi ha qui pensa que qui va intervindre segurament en l'obra va ser [[Joan Roiç de Corella]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
És dir, el treball de Galba hauria segut el d'un pulidor que en cap moment va alterar de forma substancial el contingut de la novela. | És dir, el treball de Galba hauria segut el d'un pulidor que en cap moment va alterar de forma substancial el contingut de la novela. | ||
| − | Per una atra part, no es pot decantar per la tesis segons la qual les variacions i contradiccions de l'estil s'expliquen per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del noveliste. L'única relació que Martí Joan de Galba podria haver tengut en l'obra va ser la del pago del deute en que la deixa [[Joanot Martorell|Martorell]]. | + | Per una atra part, no es pot decantar per la tesis segons la qual les variacions i contradiccions de l'estil s'expliquen per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del noveliste. L'única relació que Martí Joan de Galba podria haver tengut en l'obra va ser la del pago del deute en que la deixa [[Joanot Martorell|Martorell]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* [[Joan Roiç de Corella]] | * [[Joan Roiç de Corella]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Rodríguez Fontela, María de los Ángeles (1996). «La Novela de autoformación: Una aproximación teórica e histórica al «Bildungsroman» desde la narrativa española». Problemata Literaria (Edition Reichenberger) 25: 165. ISBN 3930700662 | ||
| + | * Riquer (de), Martín (1992). Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción. Sirmio. p. 24. ISBN 847769060X | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:30 6 oct 2024
_(portada).jpg)
Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿? - † 1490). Fon considerat l'autor de la quarta i última part del llibre Tirant lo Blanch de Joanot Martorell degut a la seua mort.
Martí Joan de Galba ya no es considera sériament com a coautor de la famosa novela de cavalleries Tirant lo Blanch publicada en Valéncia en l'any 1490. I si l'obra que va eixir de l'imprenta de Nicolás Spindeler en l'any 1490 no correspon exactament al manuscrit que Martorell li va deixar com a penyora a Martí Joan de Galba, prestamiste valencià, hui en dia no obstant cap estudiós del tema dona fe ya al colofó que resa que Galba és el traductor de la quarta part de la novela. És provablement un afegitó de l'impressor, ya que Galba, que no era cap lliterat, va morir ans que fora acabat d'imprimir l'incunable. Hi ha qui pensa que qui va intervindre segurament en l'obra va ser Joan Roiç de Corella.
N'hi ha diferents hipòtesis que s'han donat durant el temps:
David H. Rosenthal, un dels traductors de l'obra a l'anglés, creu vore entre les supostes contribucions estilístiques de Joan de Galba al Tirant, la precisió en els topònims i la seua confiança en l'obra Viages (Travels) de John Mandeville.
El filòlec català Joan Coromines opinava que l'intervenció de Galba es llimitava a:
- Interpolar algun episodi durant l'estància de Tirant en l'Imperi Grec.
- Refer alguns capítuls de l'estància del protagoniste en Barbaria.
- Ampliar l'epílec
- Dividir el text en capítuls als que posa títul (la pàgina manuscrita del Tirant lo Blanch que s'ha trobat demostra clarament que no va ser Galba qui va introduir els títuls dels capítuls)
És dir, el treball de Galba hauria segut el d'un pulidor que en cap moment va alterar de forma substancial el contingut de la novela.
Per una atra part, no es pot decantar per la tesis segons la qual les variacions i contradiccions de l'estil s'expliquen per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del noveliste. L'única relació que Martí Joan de Galba podria haver tengut en l'obra va ser la del pago del deute en que la deixa Martorell.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Rodríguez Fontela, María de los Ángeles (1996). «La Novela de autoformación: Una aproximación teórica e histórica al «Bildungsroman» desde la narrativa española». Problemata Literaria (Edition Reichenberger) 25: 165. ISBN 3930700662
- Riquer (de), Martín (1992). Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción. Sirmio. p. 24. ISBN 847769060X